El diumenge és dia de llegir premsa escrita. És un extraordinari plaer poder fer un esmorzar sense pressa, amb uns quants diaris al cim de la taula i degustar en paral·lel el suc de taronja i els articles d'opinió, o bé un aperitiu davant el mar amb l'adequada proporció d'olives, escopinyes, patetes xip i vermut de Reus (perquè el vermut només pot ser de Reus, sinó estem parlant d'una altra cosa).
Malgrat que entre setmana només llegeixo premsa digital, el plaer d'extendre els diaris i fullejar-los, és difícilment substituible. Cap "tablet" podrà mai aconseguir el mateix resultat, malgrat tots els efectes positius d'immediatesa, estalvi de paper, i d'altres.
Així doncs, el diumenge m'entretinc amb la premsa. I ahir, fullejant l'"Ara" vaig trobar una perla que em ve de gust compartir. Una secció del diari que es titula "Abans d'Ara" té cura de la publicació d'articles històrics a càrrec del catedràtic Josep Maria Casasús. Casasús és un home moderat i que fa un esforç per publicar articles històrics que tenen quelcom amb comú amb la més estricta actualitat, en una clara referència a que la humanitat avança en cercles i que molt del que ens pensem que és rabiosa actualitat ja ho va ser fa una eternitat.
Aquest diumenge doncs, va publicar un article de l'advocat, periodista i polític Valentí Almirall datat de 1879 a L'Aureneta (Buenos Aires, 05/01/1879), arran de la llei d'imprempta promulgada pel govern de Cánovas del Castillo.
Faig un extracte de l'article per veure si el lector hi reconeix algun tipus de similitud amb la situació d'avui:
..."D'això resulta, ¡vergonya ens dóna el dir-ho!, que en Espanya la veu del patriotisme és ofegada per la torçada actuació dels tribunals, això vol dir que, en Espanya els governants han perdut honestetat del bon govern i això vol dir, per fi, que en Espanya és un crim vanagloriar-se d'ésser català i procurar lo benestar de la nostra aimada Catalunya, ¿Per què aquest odi, aquesta reconcentrada sanya contra un afecte tan sant i tan elevat com el del catalanisme?.."
...."És la primera la necessitat amb què es troba el govern de Madrid d'imposar-se a Espanya per lo terror...."
..."La premsa catalana ha sigut sempre enemiga de la tirania i dels tirans, sigui quin sigui el color amb què es disfressin.....Es coneix que es vol matar l'esperit catalanista de què La Renaixensa i Revista Catalana eren tornaveu digníssim, i per aconseguir-ho, ¡infeliços!, les castiguen prohibint-les i inflingint a sos autors penes desusades, arbitràries, excessives i il·legals...."
..."El catalanisme viurà vida més exuberant quant més se castigui l'arbre de nostres llibertats amb cops dictatorials i de força, que no és l'opressió ni la injustícia qui ens fa més por...."
..."¡El Govern els ha suspès! Això vol dir que el Govern els tem i tem al catalanisme per ells manifestat: ¿volen, per ventura, satisfacció més honrosa?"
Han passat 138 anys, però hi ha coses que no canvïen....O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada