Quan avui he vist que fins i tot el proveïdor de serveis financers i notícies econòmiques "Bloomberg" parla de "Catalonia", he entès per fi que el "Procés" ha desbordat finalment les nostres fronteres. Òbviament, a "Bloomerg" li importen tres bledes les raons de fons i el perquè som on som, el que li interessa més aviat és què pot passar des d'un punt de vista dels inversors. En l'article d'avui de Charles Penty, un dels paràgrafs diu literalment: "Heus aquí algunes raons perl les quals els inversors s'haurien de preocupar respecte de Catalunya". I entre d'altres cita que "Catalonia" és un ens on viuen 7,5 milions de persones que suposen el 16% de la població d'Espanya i generen el 20% del PIB.
Per primera vegada en tot aquest entotoll que suposa aquest Procés que estem vivint he llegit (o sentit) la paraula "Catalexit", però això ja esdevé, sense paliatius, un element molt poderós, perquè vol dir clarament que l'afer ha deixat de ser, estrictament parlant, una "qüestio interna" de l'Estat Espanyol, com encara fa quatre dies tant des de Madrit -contepte imperial i colonitzador- i Brussel·les, es referien al "refèndum il·legal de Catalunya" com a un afer intern espanyol. El peu de foto que acompanya la noticia d'avui és prou reveladora: "Rebel Catalonia goes to vote".
Els anglosaxons de Bloomberg no es pronuncien sobre si el referèndum és legal, il·legal o de Vladivostock, només adverteixen que és un moviment tan potent que pot tenir conseqüències per l'economia i la inversió, i que per tant, cal pensar-ne bé els moviments.
En la mateixa línea, ahir la ONU publicava al seu lloc web (link adjunt) http://www.ohchr.org/EN/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=22176&LangID=E una recomanació d'experts en drets humans en el que demanava literalment: "Spain must respect fundamental rights in response to Catalan Referendum".
Per no parlar de la tebior amb que el govern dels Estats Units es va pronunciar sobre la qüestió arran de la visita de Rajoy Brey, digui el que digui la premsa cavernària.
Impressiona la teatralització del portaveu del Govern Espanyol, Iñigo Méndez de Vigo a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest divendres en la que primer, ha glosat les grandeses d'Espanya, desprès les grandeses de la unitat d'Espanya i finalment ha dedicat dos minuts a parlar de la resta de temes que s'han aprovat avui, entre d'altres portar al Tribunal Constitucional tres lleis de la Generalitat de Catalunya.
Òbviament, les preguntes de tota la premsa -la major part dels periodistas acreditats semblaven afins al règim o clàrament contraris al Procés, cosa que tampoc entenc d'un periodista- s'han referit de forma monogràfica al Procés, i en gairebé tots els casos, excepcions fetes d les periodistas de "El Periódico" i "La Vanguardia", de forma totalment negativa i preconstituint la resposta de l'entrevistat, és a dir, antiperiodisme en estat pur.
El que sobta de tot plegat és que allò que ara s'anomena "el relat" hagi estat portat tan malament des de totes dues bandes (la colla sobiranista es va cobrir de glòria en l'aprovació de les lleis del referèndum i la desconnexió), però en particular de la part Castellana (insisteixo i no pararé de fer-ho, que això no va d'Espanya contra Catalunya o a l'inrevés, sinó de Castella Imperial contra una Catalunya que volen sotmesa). Rajoy Brey i la panda d'ineptes que l'envolten, començant pel hipernacionalista espanyol Moragas, no han entès res de res de la partida que s'està jugant. L'única excepció deu ser probablement l'única persona intel·ligent del Govern Espanyol, Soraya Saez de Santamaría, que probablement fa només el paper que li deixen fer.
Jo no sé què passarà diumenge ni el dia 2, però definitivament el Govern Espanyol ha perdut la partida de la comunicació, del relat: "Piolins, creuers als ports de Barcelona i Tarragona, queixes dels guàrdia civils, 155 aplicat sense garanties, detencions, registres sense ordres judiciasl, persecucions d'urnes i paperetes, jutges que són utilitzats de forma descarada, "tumultos", "sediciones",....", com si estiguéssim a l'any 1974...i tot això és veu de forma instantània a tot el Planeta. No deixa pas Espanya (i a mi particularment em sap greu) en una posició gaire galdosa...
La diferència entre el 1974 i el 2017 és que aleshores els que anaven vestits de verd feien por (també és cert que repartien òsties indiscriminadament) i ara se'ls ha perdut tot el respecte. L'Estat ha menystingut la força d'un munt de gent que suporta el Procés, i s'ha pensat que fent por acabaria amb la insummissió amb derrota humiliant pels súbdits de les colònies rebels....En el cas de Cuba els errors van ser sistemàtics i paradoxalment molt semblants als que Castella està cometent ara, és a dir, la negació sistemàtica del problema i la nul·la voluntat de negociació. La roda de premsa de Méndez ha estat entre patètica i esperpéntica, digna del millor Valle Inclán.
Però malgrat el que digui Rajoy i Méndez Vigo, el diumenge premsa i televisions de tot el món seran a Catalunya. Caldrà que tothom mesuri molt bé fins on està disposat a arribar, però una vegada desmuntada la infrastructura del Referéndum posar policies precintant col·legis electorals serà una imatge internacional per Espanya absolutament nefasta, especialment quan ja avui tothom admet que a partir del dia 2 d'Octubre tocarà negociar i mirar de cosir ferides, perquè ni hi ha sobre la taula una DUI ni el referèndum tindrà cap garantia.
Esperem que hi hagi seny i que no prenguem mal...Insisteixo però en el fet que passi el que passi, res no serà mai més igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada