Aquesta semana hem sabut de la desaparició de l'únic kiosk que quedava a Port-Bou. No he estat capaç d'aprofundir per tal de saber si es tracta del darrer tancament (il·lustrant un degotall de tancament de llibreries a tot arreu) o senzillament ha estat un tancament per jubilació dels propietaris que no han trobat un relleu en aquesta feina tan ingrata com és vendre diaris, revistes i llibres.
Al meu barri, a la Devesa de Girona, després del tancament de la mítica llibreria "Carlemany" de la que ja vaig escriure en aquest blog fa un any i mig aproximadament, ara cal sumar-hi -aquesta vegada per jubilació- la llibreria "Helmántica" del carrer Pau Casals, un altre referent de la cultura del barri, que no només venia diaris sino que apostava molt fort per la promoció de llibres, en particular, d'autors locals (jo hi vaig tenir exposar el "Doble parella" durant més d'un any). La Inés de l'"Helmántica" ha plegat i no ha pogut trobar ningú que li prengui el relleu. La dona em deia amb pena inmensa que els interessats no trobaven bé treballar en cap de semana - que és quan precisament més premsa i llibres es venen-. Amb aquestes premises, poc més cal afegir: la conclusió és sòlida. La cultura escrita en paper es mor, espero que en favor de la cultura de la que s'escriu en mitjans digitals.
La premsa escrita defalleig moribunda, i els punts de venda es van morint a poc a poc, però ves per on, aquests darrers dies he entès que no tot està perdut.
Quan jo era petit, recordo perfectament el bombardeig d'anuncis a la televisió única (TVE1) de col·leccionables a la tornada de les vacances. Tot plegat tenia sentit. Curs escolar nou, col·lecció nova. Les recordo de tota mena, des de joies a cursos de pintura, passant per muntatges de tota mena de ginys, pedres precioses, col·leccions de literatura de clàssics i imprescindibles de la filosofía.
Em pensava jo que, en el món 4.0 aquesta dèria per les col·leccions havia mort,... però...ai las!!!! res més lluny de la realitat: les col·leccions continúen vigents i amb més força que mai. Feia molts anys que no veía tants anuncis de col·leccions a la tele (a TV3, en aquest cas), des de la moto de'n Valentino Rossi en cinquanta fascicles, fins al ja clàssic esquelet i cos humà de tamany metre deu, passant per excentricitats d'allò més gratificants, antropològicament parlarnt.
Curiosament, aquest diumenge, les pàgines d'economia de l'"Ara" en parlen precisament. Sembla estrany que quelcom tan poc moderm com anar cada setmana a la llibria (o quiosk) a buscar el teu fascicle, tingui encara tanta acollida. Doncs bé, els números canten i pel que sembla, "Planeta, Salvat i RBA" es mengen un pastís que cada vegada és més europeu i menys espanyol (tot i que les tres empreses anteriors tenen seu a Catalunya).
Tinc una bona amiga treballant en una d'aquestes tres editorials i em deia fa temps que una col·lecció que comencen 80.000 persones (i que dura un mínim de 12 setmanes) amb prou feines l'acaben 2.000, és a dir, un 3,5% dels que l'han començat, però aquesta fidelitat dels pocs supervivents és a prova, fins i tot de tancament de quiosks.
Que una col·lecció després de 6 setmanes sigui viva és tota una declaració de principis.I això és una prova inequívoca que encara no tot està perdut. Els nens preparen les motxilles per demà, i em pregunten si no em faria il·lusió la moto d'en Valentino Rossi (que pel que sembla tenia governants locals), com també un fan unes simpàtiques teleoperadores a les que he engegat a pastar directament amb una no gens subtil amenaça de demanar-los número d'empleada si mai més de la vida se'ls acudeix presentar-me res.
Conclusió: tornem a tenir una eclosió singural de col·leccions que no s`havien vist en molt de temps. La PS, l'internet de les coses i les impressores virtuals poden esperar....Tan de bo aquesta moda restaurada hagi vingut per quedar-se. Voldrà dir que no tot està perdut, que hi ha feina per a noves generacions (encara que sigui una feina singular i especialitzada)....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada