Em permeto, en aquesta entrada de blog d'emergència, apropiar-me del títol d'un excel·lent assaig de l'escriptor belga Amélie Nothomb per descriure el que ha passat avui a Barcelona. Feia molt de temps que no sentia, veient la successió d'esdeveniments que s'han produït durant tot el dia i que hores d'ara -passades les deu de la nit- encara continuen.
És inaudit haver sentit durant el dia d'avui (en ple segle XXI a la Unió Europea) crits de manifestants que no havia sentit des que era petit, quan encara existien els "grisos" i la dictadura del general Franco deixava anar les seves darreres raneres mentre s'acabava de morir lentament: "fora les forces d'ocupació", "passi-ho-bé" o "no passaràn" a la Guàrdia Civil, o el més bèstia "fora les forces d'ocupació"; així com detencions de funcionaris de la Generalitat, intervenció de facto de l'economia, imatges insòlites de clavells llançats a la Guàrdia Civil i als seus vehicles, manifestacions de suport a les Balears i a València..., a Madrid...
La pregunta és una vegada més com s'ha pogut arribar fins aquí. Hi errors significatius d'ambdues parts, i cal reconèixer que la convocatòria exprés del referèndum no és, ni de bon tros, la manera en que cal fer les coses, però és possible que no hi hagués cap altra possibilitat. Una clara infravaloració de forces d'ambdues parts ha portat a un carreró sense sortida, però la infravaloració de la situació per part de l'Estat demostra un desconeixement que fa una mica de basarda. Calia política per ambdues parts, però sobre tot per part de l'Estat.
Perquè és ben evident que tot això de la legalitat vigent té una gran relativitat. La legalitat depèn del temps i l'espai. Totes les lleis que durant el franquisme eren legals, es van desmantellar sense gaire excepcions l'any 1976, després de 40 anys de vigència.
La intervenció de facto de la Generalitat per la via d'un cos militaritzat (no oblidem que la Guàrdia Civil és un cos militar) i els preparatius en vaixells als ports de Barcelona i Tarragona per allotjar més guàrdies (notícia de "El País" d'aquest vespre:"Interior fleta creuers per allotjar 5.000 policies al port de Barcelona") demostren però que la Castella "imperial" no ha volgut entendre mai res de la realitat de Catalunya, i augura que això no és més que un tastet del que vindrà durant els propers deu dies.
És evident que la imatge de la confiscació de paperetes i cartells és insòlita en una democràcia moderna, malgrat tots els arguments de legalitat vigent que es vulguin donar, i no deixa en gaire bon lloc les institucions espanyoles. Quan comenci la confiscació d'urnes i possiblement el tancament o la intervenció de TV3 (que tot és possible, ja que continuen passant publicitat de la Generalitat sobre el referèndum de l'1 O) la cosa encara serà pitjor.
Tot això però portarà a una situació en la que no es podrà votar amb normalitat (sobres bloquejats a correus, paperetes confiscades i reforç massiu de la policia espanyola), perquè la vergonya per l'Estat Espanyol de passar un segon 9-N seria letal, especialment internament. O senzillament no es podrà votar del tot, però el trencament ja està servit. Tots els mitjans de comunicació del món occidental s'han fet ressó del dia d'avui i Espanya, malhauradament, no queda en gaire bon lloc.
La qüestió que tothom té en boca és doncs, què passarà el dia 2 d'Octubre. Una declaració unilateral d'independència? Pot ser, tot i que no tindria cap mena de legitimitat, malgrat l'abús evident de l'Estat Espanyol invocants jutges i fiscals. Eleccions autonòmiques? Potser, però...què passarà si l'independentisme guanyés unes autonòmiques massivament? O pitjor... què passaria si Comuns, PDCAT, ERC i CUP no hi participen? Seràn vàlides unes eleccions amb una participació del 20% del cens català? Són preguntes hores d'ara sense resposta.
Hi ha dues coses que semblen clares: cada vegada que l'Estat fa moviments de la magnitud que està fent (que tenen clarament l'oposició de molta gent de la resta d'Espanya) l'independentisme guanya adeptes, i que passi el que passi, ja mai més res no serà igual.
Antropologia en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada