I quan es tracta de corrupció o mitja corrupció o corrupció en petit comité, encara més.
Llegeixo avui a "La Vanguardia" d'avui que un informe extern encarregat per la FIFA a l'exfiscal general dels Estats Units, Michael J. Garcia -que va presidir la comissió d'ètica de la mateixa FIFA- el juliol del 2012, s'acaba de fer públic avui (al lloc web de la mateixa FIFA), no per transparència en la governança corporativa, sino senzillament perquè el diari alemany "Bild" en va obtenir un exemplar i va començar a filtrar-lo, avançant parts "significatives" del mateix, prometent noves revelacions en propers lliuraments, al més pur estil "converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, primera part (c) Público".
Si volen accedir als informes (són diverses descàrregues), ho poden fer a través del link: https://www.fifa.com/governance/news/y=2017/m=6/news=fifa-statement-on-recent-media-coverage-regarding-the-garcia-report-2898791.html?intcmp=fifacom_hp_module_news.
Endevinen de què pot anar l'informe del senyor Garcia? Doncs efectivament, pensem malament i encertarem: de l'adjudicació del Mundial de Futbol de l´any 2022 a Qatar. De tots és conegut que Qatar, mirat objectivament i sense apassionaments, és un paradís climàtic per a celebrar un campionat de futbol en els mesos d'estiu en què els campionats de futbol s'han celebrat des que el Sapiens Sapiens va inventar el futbol. La temperatura només arriba als 40 graus, amb permís del senyor Donald Trump, aquell que postura que el canvi climàtic és una camama dels xinesos per desestabilitzar l'economia mundial.
Que Qatar va pagar a membres de la FIFA una morterada per a aconseguir el Mundial de futbol del 2022 sembla una obvietat de nen petit, però quan es comencen a saber-ne detalls, la ràbia acaba aflorant i fent sortir bilis per la boca. Tots sabem que els Platinis, els Blatters i els Havelanges, entre d'altres són personatges foscos als que els agraden molt els diners, però de vegades, les realitats superen les ficcions.
El que més em sorprèn d'aquest cas però, és que l'investigador Garcia acabés renunciant perquè després de lliurar un informe de 400 aclaparadores pàgines plenes de revelacions d'irregularitats el setembre de 2014, un jutge alemany que respon al nom de Hans-Joachim Eckert, president de l'organ decisori de la "comissió d'ètica" de la FIFA, en comptes de publicar l'informe en va fer un resum de 42 pàgines i va concloure que no hi va haver cap irregularitat en la concessió dels munidals de futbol a Rússia (2018) i Qatar (2022), sembla impossible aquesta conclusió després de llegir l'informe de Garcia, però la meva particular assumpció és que Eckert també debia xuclar dels qatarís d'una manera o altra.
L'altre interessant punt de la història és que el nostre emèrit resident a Soto del Real, Sandro Rossell, en surt esquitxat fortament (quines casualitats que ens dóna la vida...), on també en surt malparat el seu company de cobrament de comissions Ricardo Teixeira, perseguit tant per la justícia brasileira com per la nord-americana.
Rosell cobrava de Qatar 2.000 Euros per dia de consultoria (hi ha dies que no els porto a la butxaca...). Curiosament l'informe de Garcia rebela que la filla de 10 anys de Teixeira va rebre dos milions de lliures a la seva llibreta d'estalvis, de fons procedents de Qatar, i encara més curiosament, l'emissor de la transferència va ser.....taxan, taxan.....doncs sí, ho han endevinat: Sandro Rosell!!!
En fi,...respectant sempre la presunció d'innocència, m'agrada en aquests casos recordar aquella dita que tan es fa servir a Madrit -ciutat i concepte-: "Blanco y en botella: leche".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada