Ahir vaig arribar de viatge d'una setmana a Xina i la meva dona em deixa sense alè quan em diu que al matí, mentre jo volava cap a casa, ha anat a l'enterrament d'en Josep Maria Terradellas, una persona que ha format part de la meva vida.
En Josep Maria, "Terri" pels amics, ha sortit d'aquesta vida als seixanta-un anys, ple de projectes i de somnis per complir encara. Ha mort per les complicacions derivades de diversos tumors que l'afectaven. Ha lluitat amb coratge més d'un any i mig, però no va poder superar una intervenció que li van practicar el dijous.
Vaig conèixer en "Terri" quan jo treballava de cambrer al Big Rock de Platja d'Aro, i ell portava la comptabilitat del restaurant (em va fer una clase magistral sobre el marge brut, posant-me com exemple el "rossejat de fideus", que amb un cost -tot comptat- d'unes 50 pessetes per plat, es venia a 850).
Aleshores jo estudiava empresarials a l'Autònoma i ell ja feia uns quants anys que ja treballava. Ens vam entendre de seguida i malgrat el temps i la distància, sempre ens vam sentir molt propers. El recordo i el recordaré com un home pragmàtic, que sempre buscava l'equilibri, i que vivia assedegat de ganes de saber i conèixer. No he conegut persona més treballadora i inquieta intel·lectualment i vitalment que en Josep Maria. La seva passió per la lectura era gairebé exasperant (fins i tot es va llegir les meves tres novel·les!!!).
S'apuntava a totes. Membre del Col·legi d'Economistes des de fa molts anys, va participar molt activament a tot allò que el Col·legi organitzava a la seu de Girona, que venia a ser com una extensió del seu despatx. Recordo un dia, farà un parell d'anys, quan en Jordi Angusto, un altre bon amic, presentava un assaig d'economia a la seu, i li vaig dir demanar que vingués, no només ho va fer, sino que va portar altres persones i al final vam acabar amb una taula rodona impressionant.
En Josep Maria era crític amb l'"establishment" en general, li venia de mena, i no va tenir mai pèls a la llengua. Però sobre tot, sobre tot, gran apassionat del futbol com era -en particular de l'amateur-, era molt crític amb el Barça, "la màfia del Barça" com a ell li agradava anomenar-lo.
En Terri era un home de principis sòlids, d'una extraordinària noblesa, de caràcter fort, era un gran amic dels seus amics, capaç de qualsevol cosa si calia.
No t'oblidaré mai amic. Descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada