Llegeixo a l'"Ara" d'ahir una notícia que em deixa garratibat, corprès i esmaperdut. La Sara Carbonero ha parlat. I ho ha fet per renyar els pobres membres de la R.A.E., la reial acadèmia de la llengua Espanyola.
Pel que es dedueix de la notícia, la Sara deu haver obert el diccionari, acció que pel que sembla deu haver fet molt poques vegades a la seva atrafegada i pública vida, ja que aquests darrers dies ha llegit el significat de la paraula "mare". Desconec si la senyora Carbonero -de la que només sé que és periodista esportiva, que és esposa d'un tal Iker Casillas, pressumpte porter de futbol que va jugar al Reial Madrid i que ara campa exiliat per Portugal, i que és pressumptament "famosilla"- és mare o no, tal vegada ho hagi estat fa poc per primera vegada i per això ha tirat de diccionari.
Es veu que a la senyora Carbonero ha descobert que la definició de mare al diccionari, és, a tenor literal: "dona o animal femella que ha parit un altre ésser de la mateixa espècie", i que en profund desacord amb la mateixa, ha firmat un "Change.org" per a canviar-ne o ampliar-ne la definició. Diu la mestressa a Instagram: "Com pot ser que una de les paraules més boniques que hi ha, tingui una definició tan assèptica i freda?".
Doncs els acadèmics de la llengua Espanyola han fet una definició extraordinàriament precisa i perfecta del que és una mare. Jo no ho hagués pogut fer millor encara que hi hagués esmerçat moltíssim temps. És senzillament "la definició". Si la senyora Carbonero sabés alguna cosa de biologia o zoologia -cosa que és molt desitjar- estaria capacitada per entendre que una cosa és l'acepció semàntica de mare (impecable al diccionari de la R.A.E.) i una altra la definició cultural de la mateixa, aquella a la que se li podrien aplicar múltiples definicions, des de "mare només n'hi ha una" fins a "l'amor de mare és infinit", i tantes altres, però és clar, no és aquesta la funció d'un diccionari ni la feina dels acadèmics.
No sé si la senyora Carbonero s'ha sentit ferida de mentida, fent allò que ara està tant de moda i que en Castellà s'anomena "postureo" (parlar per parlar i per sortir als mitjans diguent qualsevol xorrada que sembli que té una mica de "sentiment") o és que realment és una absoluta idiota.
Pel poc que sé d'ella, m'inclino directament per la segona possibilitat. I així van les coses a la Península Ibèrica....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada