En determinades esferes, sobre tot en les més properes del poder, dels i de les que realment -i perdonin la cruesa de l'expressió- toquen "cuixa" de veritat, dir mentides surt gairebé de franc.
Ho estem veient en tots els afers de corrupció que s'estan jutjant a Espanya en els darrers anys en què, excepte en el cas d'algun pobre pringat sense connexions fermes, tipus Juan Antonio Roca ex-assessor de Puerto Banús, cap de la trama de corrupció "Mayala" que porta ja vuit anys a la presó, o el ex-principito ex-consort Urgangarín que prigarà per la seva ex-reial esposa i acabarà entrant a la presó només per satisfer les ànsies de sang del "populatxu"...., els que de veritat estàn ben connectats, acaben sortint impunes de totes les investigacions, diguin-se Millet, Bárcenas, Griñán o Pujols (pares i fills) per citar-ne només alguns.
Tots, és clar, amb la segona -i interessant- excepció de determinants jutges "anti-sistema" com ara el jutge Elpidio Silva curiosament condemnat a 17 anys i mig d'inhabilitació per haver acusat el veriable (pressumpte) corrupte Miguel Blesa en el flagrants casos de corrupció de Caja Madrid o Baltasar Garzón, també curiosament inhabilitat durant 11 anys per haver permès les gravacions que han acabat desarticulant la trama de corrupció Gürtel, articulada al voltant del PP.
Curiositats que té la vida.... El cas és però, que si hom està molt a prop de les òrbites del poder, falsejar el currículum (és a dir, mentir), bé sigui activament, bé per omissió passiva, no té cap mena de repercussió negativa.
Alguns exemples clamorosos del passat són, a títol purament de enunciatiu i sense cap ànim d'extensió, la ex-presidenta Joana Ortega, a la que se li atribuïa la llicenciatura en psicologia quan en realitat no havia acabat la carrera, o a l'Alcaldessa Ada Colau, que tot i treure molt bones notes a les assignatures que va cursar de filosofia no va completar la carrera. Un altre cas flagrant va ser el de l'ex-director de la Guàrdia Civil, Luís Roldán, condemnat per corrupció a 31 anys de presó dels quals en va cumplir 10, que es presentava com a enginyer industrial quan en realitat no posseïa cap mena de titulació. Això sí, va aprofitar la presó per llicenciar-se per la UNED en ciències polítiques i sociologia (titulació pagada amb els impostos de tooooooooots els contribuents).
El darrer i també inversemblant cas de falsificació testicular (perdò, volia escriure curricular....) és el del flamant nou ministre Álvaro Nadal, titular d'un "nou" ministeri que porta per títol: "Energia, Turisme i Agenda Digital". Algú m'hauria d'explicar què tenen el comú tan preuats àmbits d'actuació per a posar-los tots juntets en un "ministeri", però això, i perdonin el joc de paraules, és un "misteri" que ja mirarem de resoldre en una posterior entrada d'aquest blog.
El que ens pertoca ara és viralitzar l'exclussiva que publica avui el diari "Ara" i que revela que el senyor Álvaro Nadal, a part de tenir sota les seves ordres la seva cunyada (el seu gemà bessó que, per cert, no va acudir a la cerimònia del seu nomenament com a ministre, presumiblement per gelosia, també treballa per l'administració central....meravellós), va admetent (per omissió i silenci) cada vegada que és presentat en un acte i se li glosen els títols, que és Doctorat per la Universitat de Harvard. Això és cosa sèria de debò (no tothom es pot doctorar a Harvard), però quan hom s'endinsa una mica més i grata a fons es troba que la cosa, és més aviat mentida que no pas veritat, però l'interfecte calla vilment.
La realitat però és molt més mundana, més vulgar, i aquí voldria transcriure literalment, part de l'article d'avui de l'"Ara" sobre aquest tema: "(...) És a dir, Nadal va rebre una beca de l'executiu mentre ell treballava per al mateix govern espanyol com a assessor del ministeri d'indústria i energia (...), el 1998 va passar a ser assessor del ministeri d'Economia. l'estada a Harvard, per tant, va ser entremig d'aquestes dues etapes i com a molt va durar uns mesos. Així ho corrobora un destacat economista espanyol que viu als Estats Units i que coneix Nadal: "Va estar uns mesos a Harvard, va anar a algunes classes, no va fer ni el primer homework i va deixar d'anar a classe".....".
El problema és que entre l'alt funcionariat del Madrit imperial -concepte no ciutat-, tots van a la una com Fuenteovejuna....L'endogàmia i la màniga ampla en atorgar beques, donar excedències o proposar nomenaments de ministres d'indústria a llocs internacionals com a premi per tenir comptes al Panamà, és una constant de la que no hi ha manera que ens desempellaguem...Una mena d'exercici nacional, vaja.
I avui el CIS publica que la intenció de vot al PP creix en 6 punts percentuals. Aquest Estat no té remei...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada