Crec que no hi havia alternativa a la convocatòria d'eleccions generals per part del president Pedro Sánchez. L'anomenat "bloc de la investidura" estava trencat des de feia molt de temps i la no aprovació dels decrets de l'habitatge al Congrés dels Diputats divendres de la setmana passada, no deixava cap mena de marge a Sánchez, segurament el més gran prestidigitador de la política espanyola contemporània.
Haver fet "com si no hagués passat res" hagués estat mancat de tota ètica política. Ningú, ni els seus, ho hagués entès. S'hi ha vist forçat, doncs. Potser ho tenia clar des del començament de tot aquest festival, que, tot sigui dit de passada, ha eclipsat, al menys parcialment, el gran problema que hi ha a Ceuta, que sembla haver quedat relegat a un segon (o tercer) terme informatiu.
Des de les esquerres -en particular ERC- s'esguerren els vestits atacant a Junts per haver fet descarrilar les forces progressistes, especialment el diputat Gabriel Rufián -que ja no sé si defensa els interessos d'ERC o els seus personals (més aviat m'inclino a pensar que en Rufián només s'interessa per sí mateix i per perpetuar-se en una feina que li permet cobrar molt treballant molt poc i sense haver de retre comptes a ningú)-, però si volen que els digui el que penso, el PSOE -i els seus aliats, sobre tots els de més a les esquerres- ha tingut gairebé dues legislatures, des de desembre de 2019, per a estudiar, proposar, negociar i legislar les reformes estructurals que calen a aquest país en matèria d'habitatge.
De fet, l'activitat legislativa del govern en aquesta matèria ha estat la tímida modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994 mitjançant un Decret-Llei 7/2019 i la llei de 24 de maig del 2023 pel Dret a l'Habitatge, amb més bones intencions que efectes pràctics.
Pretendre legislar d'urgència perquè els crits del carrer en relació a la senyora de 87 anys que van desnonar fa 15 dies, amb llums, taquígrafs i càmeres de televisió han estat capaços de mobilitar col·lectius de la població que estaven relativament adormits des del 15 M, em sembla d'una frivolitat només digne dels polítics que tenim en aquestes contrades. No hauríem d'oblidat que a Catalunya, per aquest mateix fet (desnonaments) hi ha hagut els darrers quinze dies dos suïcidis, però això sembla que queda en segon terme. Interessa el relat de curt termini, les acampades a la Puerta del Sol i a Plaça Catalunya...
En aquest país tenim alguns problemes crònics en relació a l'habitatge: manca de sol públic, manca d'inversió en vivenda protegida (malgrat la llei de 2023), manca de protecció al petit propietari, creixement de la població via migració descontrolada que ha incrementat la demanda de forma explonencial, situacions d'abús en les que paguen justos per pecadors...
Segons l'INE, hi ha 3,8 milions de vivendes buides a Espanya, i malgrat això molts propietaris no posen pisos al mercat de lloguer per por a abusos.
Fer demagògia amb l'emergència habitacional és fàcil i surt barat, però tot i que es coneix l'origen del problema, no s'ha buscat un gran pacte d'estat per a començar a revertir la situació. Per què? Només hi ha una explicació: pels interessos partidistes. La mirada de curt termini impedeix als polítics governar amb generositat i altura de mires. Ho sap tothom, ho diu tothom que té dos dits de seny però malgrat tot, tot segueix igual.
I ara què? Doncs si a Catalunya l'enquesta d'ahir de La Vanguardia mostra una situació hipotèticament ingovernable, amb un PSC a la baixa, una Aliança que recull el fruit d'un Junts en desbandada (de 35 a 16 diputats), que passaria de 2 a 30 diputats, i un creixement de Vox des dels 11 als 18 diputats, a Espanya la situació és una mica més clara, en la línia que molts vaticinen: les esquerres perdran les properes eleccions generals, i PP i Vox sumaran majoria absoluta. Sorpresa per algú? Diria que no, especialment en un entorn de polarització i radicalització en el que les esquerres han mostrat històricament una malaltissa incapacitat d'arribar a pactes duradors i de fer grans coaliccions que puguin governar seriosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada