La demoscòpia, segons el diccionari de l'institut d'estudis catalans és la "branca de la sociologia aplicada i de la ciència política que s'encarrega d'estudiar l'opinió pública i el comportament de la societat". Em fa gràcia això de la "ciència política", perquè al meu modest entendre, la política és de tot excepte una "ciència" perquè la ciència es basa en l'experimentació i el raonament lògic, i política i raonament lògic són conceptes antitètics.
Si a la paraula demoscòpia i afegim el qualificatiu "electoral", aleshores ja podem plegar veles, perquè la història recent ha demostrat que qualsevol semblança amb la realitat no és ni pura coincidència.
Tot això ve a col·lació perquè el CIS va publicar a finals de setmana el baròmetre d'octubre en el que pregunta sobre la intenció de vot, Es tracta d'una enquesta que es fa a posteriori de la convocatòria d'eleccions al Congrés de Diputats i al Senat de 29 de novembre i en el que hi ha incorporat tot el soroll mediàtic dels casos "Ceuta" i "Maricarmen", però no recull la desunió de les "esquerres a l'esquerra del PSOE" que va culminar ahir, quan s'esgotava el termini per a presentar candidatures.
El CIS torna a vaticinar una victòria molt clara del PSOE (amb una assignació de vot del 25,3%), onze punts percentuals per sobre del PP. Segons aquest baròmetre doncs, la suma de PP i VOX es situaria a un 26,3% per cent, és a dir, només un punt més que el PSOE.
Tots sabem de la validesa de les enquestes electorals, i que aquestes, curiosament, solen donar resultats molt propers a la voluntat de qui les paga. El CIS, que dirigeix des de fa anys en José Félix Tezanos, és un organisme autònom que depèn de presidència del govern espanyol, ves quina casualitat.
Aquest resultat, contrasta nítidament amb les primeres enquestes que es van publicar pocs dies després (fins i tot l'endemà) de l'anunci per part del president Pedro Sánchez, d'eleccions generals anticiapes pel dia 29 de novembre de 2026. Les enquestes encarregades per mitjans que simpatitzen amb la dreta i l'extrema dreta donen amples majories absolutes a PP més VOX, en particular "La Razón", que atorga a PP+VOX un percentge de vot del 52,1%.
Hom tindria la raonable propensió a pensar que Tezanos escombra cap al govern que li paga el sou, però el que també és cert és que el CIS és un organisme de prestigi i que en les darreres eleccions, malgrat que va pronosticar que el PSOE seria la primera força en vots (i ho va acabar sent el PP amb un 33,1% de vots versus el 31,7% del PSOE), el seu baròmetre va preveure encertadament que PP i VOX no aconseguirien assolir la majoria absoluta al Congrés.
I per acabar, hem assistit aquests dies al lamentable espectacle de la desunió de les esquerres, que finalment, com jo vaig preveure (encara que aquesta predicció era més aviat fàcil vista la natura dels protagonistes), han estat incapaços de posar-se d'acord per concórrer amb candidatura única (amb l'excepció de les Illes Canàries i el País Valencià). De tot aquest episodi d'indignitat en podem extreure dues conclusions: la primera és que això ha estat una lluita d'egos en un galliner en el que ha primat fonamentalment la batalla per la cadira, i la segona és que en cap cas s'ha parlat de programa, que és l'única cosa que interessa als ciutadans. Hi podríem afegir una tercera consideració: Gabrién Rufián, el primer i segurament principal impulsor d'aquest desgavell, no ha tingut el coratge de deixar ERC (això també demostra que té la dignitat d'un escurçó i que només l'interessa la poltrona) i l'Oriol Junqueres ha acabat acceptant la proposta d'anar amb Podemos amb una pinça al nas, per l'atracció de la figura de Rufián com a canalitzador de vots. Però que en Rufián ja no és un home d'ERC ha quedat més que constatat. Només és qüestió de temps.
Sigui com sigui, la desunió de l'esquerra els penalitza, en primer lloc perquè han quedat retratats i han demostrat el que els importen els seus votants, i en segon lloc -i tan important com el primer- perquè el mecanisme electoral de la llei d'Hont penalitza la desunió.
No m'estranyaria que molts votats del bloc de l'esquerra de l'esquerra acabéssin fent vot útil cap al PSOE i que els votants més catalanistes d'ERC acabessin fent un transvassament de vots cap a Junts.
El que sembla clar a dia d'avui és que la campanya electoral serà llarga, agra i farcida d'insults i desqualificacions. Exactament al contrari del que hauria de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada