El desastre de Rodalies d'aquesta setmana que demà acabem i que avui encara continúa, no és fruit de cap casualitat sinó d'una concatenació de fets i omissions la majoria dels quals són intencionats. Que la manca d'inversió i manteniment portaria en breu a una situació de col·lapse, era més que evident. Només era qüestió de temps. I la bomba de rellotgeria ha esclatat aquesta setmana que demà s'acaba, a Catalunya i a Espanya.
Alguns dels problemes es centren exclussivament a Catalunya, d'altres, són comuns amb Espanya. Centrem-nos en Catalunya. Avui un tertulià parlava de la concepció "colonial" que els partits governants a Espanya -siguin del color que siguin- tenen de Catalunya. He d'admetre que em veig obligat a estar-hi d'acord.
Per començar, hi ha un infra finançament històric, però és que a més a més, l'execució de les obres tampoc no es compleix. Només un sol exemple ho explica gairebé tot: els darrers 13 anys amb dades tancades (amb dades del ministeri de Foment), hi ha hagut una inexecució d'infrastructures ferroviàries xifrada en 5.609 milions d'euros. Una veritable vergonya. Foment del Treball, que no m'atreviria a titllar d'" institució indepe", xifra en un informe de 2022 en 40.000 milions d'euros el dèficit d'infrastructures a Catalunya. L'informe sencer es pot consultar al següent enllaç: https://www.foment.com/wp-content/uploads/2022/01/El-deficit-dinversio-en-infraestructures-a-Catalunya-2009-2020.pdf.
Font: Diari Ara
Així doncs, torna una mica aquella imatge del "català emprenyat" i amb tota la raó. Jo he patit en la meva pròpia pell el col·lapse de les infrastructures aquesta setmana. El dijous 22, amb un tram de l'AP7 tallada i els trens de Rodalies sense servei, i els AVE amb retards i manca de garantia de serveis, vaig trigar 3 hores i 3 quarts per a fer el trajecte de 206 kilòmetres que separa Girona de Valls. Una darrera dada al respecte: Rodalies de Catalunya ha perdut deu milions d'usuaris als darrers dos anys, usuaris farts de retards i incidències continuades. Cercanías de Madrid, n'ha guanyat quinze. És la prova del cotó. No cal afegir-hi gaire més.
Aquest dijous, 400.000 usuaris de Rodalies es van quedar sense servei, que és aviat dit. Milers i milers d'hores de feina perdudes i miles de persones amb neguit, angoixa, frustració i emprenyament majúsculs, molts dels quals sense saber si i com arribarien en algun moment al seu lloc de treball.
Era aquest caos evitable? Doncs sí. El dèficit ve de lluny. La gràfica que il·lustra aquest article s'acaba al 2010, però els més grans, recordaran sense dubte la gran manifestació de desembre de 2027 a Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir i el suport de 200 entitats catalanes, i que va reunir més de mig milió de persones.
Això va d'inversions i no de sentiments. I a Catalunya ho estem patint des de fa molt de temps. Curiosament, la infrastructura ferroviària gestionada per la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat, que també té vies que passes per zones amb talusos, boscos i d'altres accidents orogràfics, no té ni una mínima part del problemes de serveis que afecta Rodalies de Catalunya. Per què?
Doncs per què en el cas de Rodalies de Catalunya, la Generalitat gestiona sense poder decidir ni sobre la titularitat (entre d'altres degut a la gran i històrica oposició del sindicat de maquinistes SEMAF), ni sobre inversions ni sobre manteniment. La separació (molt hàbil) de la gestió ferroviària entre Renfe Viajeros i Adif (que gestiona les infrastructures), dues entitats que a més a més no es porten gens bé, encara ho complica més. El gener d'enguany es va acabar constituint la societat mixta Estat-Generalitat que gestionarà Rodalies a partir de 2027. Però som al cap del carrer. La Generalita en tindrà el 49,9%. Saben que vol dir això? Doncs parlant en plata, que res no canviarà.
El pitjor de tot però, és que això succeeix quan hi ha dos governs socialistes a la Generalitat i a l'Estat. És inaudit que "el govern de tothom" mantingui un perfil tan baix (ho he escrit diverses vegades en aquest blog, un govern tipus "gestoria" sense perfil polític de cap mena) i no es planti a Madrid per exigir un canvi radical. Veure l'Óscar Puente dient que totes les infrastructures que col.lpsen "s'havien revisat feia poques setmanes o mesos" provoca indignació. Torna el "català emprenyat" però cada vegada amb més motius objectius per a estar-ho.
No m'estranya que les enquestes vagin advertint de la pujada incessant de l'extrema dreta. El ciutadà del carrer està cada vegada més indignat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada