El caos de Rodalies ha arribat a un extrem tan esperpèntic que res del que facin o diguin els representants del PSC els propers dies podrà canviar la percepció dels ciutadans usuaris del servei ferroviari de Renfe.
En una situació inaudita, recordant dies de grans esdeveniments de caràcter mundial, avui el Telenotícies Vespre que dirigeix i presenta el periodista Toni Cruanyes, ha dedicat els 27 primers minuts del noticiari (que dura poc menys d'una hora) a informar del desgavell del servei de Rodalies de Catalunya.
Durant tot el dia, els mitjans de comunicació catalans han parlat de forma gairebé monogràfica d'aquest tema, cosa que s'entén ja que les disfuncions del servei de Rodalies afecten centenars de milers d'usuaris, sobre tot -però no només- a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Costa de creure que les imatges i declaracions dels darrers dies en relació a aquesta crisi, corresponguin a un país desenvolupat d'Europa i en concret d'una de les grans àrees metropolitanes del sud del continent.
La desfilada d'imatges de passatgers indignats amb una posició que transitava entre l'emprenyament i la resignació, no fa altra que desgastar la posició d'un govern que es veu impotent i atrapat pel foc amic.
Avui dilluns, després d'un cap de setmana pràcticament sense servei de trens, el sistema, havia -en paraules del portaveu de Renfe, el cap de turn principal, que sempre dona la cara, Antonio Carmona - de "restituir-se progressivament", però el servei ha quedat interromput dues vegades entre les 7 i les 9 del matí com a conseqüència d'una fallada informàtica a gran escala al centre de control de l'estació de França. Si cregués en la teoria de la conspiració diria que això d'avui és un sabotatge o que ha estat provocat per agents infiltrats de VOX o Aliança Catalana, però com no hi crec, ho atribueixo a un despropòsit més de la manca de gestió i control dels responsables d'aquesta infrastructura.
A la portaveu de la crisi, la Consellera de Territori Sílvia Paneque, a la que tinc per una política seriosa, i molt professional, se la veu cada dia més frustrada, amb cara d'estar no només exhausta físicament i mental, sinó fins i tot amb ganes de tirar la tovallola. Les promeses que fa a la ciutadania han estat sistemàticament fallides, sia per desconeixement de la complexitat de la situació, sia per omissió de dades rellevants per part d'Adif i/o Renfe, sia directament pels incompliments de les dues grans operadores (que prometen el restabliment de les operacions i llavors, sense previ avís, fan el que els convé).
El fet que el president Illa estigui convalescent per malatia a casa seva no ajuda en absolut, però el president, que va fer un molt bon paper con a ministre de Sanitat durant la crisi del COVID, hagués estat igualment desbordat per la magnitud de la tragèdia.
El govern no ha estat capaç de gestionar el tempo ni les informacions sobre la crisi, com tampoc de ser obeït i respectat pels operadors Renfe i Adif, que han anat a la seva en tot moment, tret de la ja mencionada tasca informativa d'Antonio Carmona, portaveu de Renfe.
Finalment avui, després de l'enèssim despropòsit i una xarxa paralitzada i milers d'usuaris afectats, s'ha près la decisió "cosmètica" de destituir el director de Rodalies, Josep Enric García Alemany (també destituït en el passat com a gerent de l'Empresa Metropolitana del Transport de València...), i el director general d'explotació i manteniment d'Adif, Raúl Míguez Bailo, per les errades i omissions de tota mena que han tingut lloc els darrers sis dies. Però no són més que caps de turc i si -que no ho sé- són funcionaris de carrera, els cessaran d'un lloc per a endollar-los a un altre. I aquí pau i després glòria.
En tot cas, les destitucions per si soles només apaivaguen parcialment la sed de sang de l'oposició, que es revolca de joia tot aprofitant aquest moment de debilitat extrema del PSC, que ha demostrat total incapacitat per a redreçar la situació, entre d'altres coses perquè no té la capacitat de comandament ni sobre Renfe ni sobre Adif, i perquè a Madrid hi ha el mateix partit que governa.
El que està clar però, és que el vot del PSC és majoritàriament metropolità i també majoritàriament de classe mitja i mitja-baixa i classe treballadora i, en conseqüència, es veurà de ben segur considerablement erosionat per aquesta crisi de la que encara no s'entreveu el final. No dubto que aquesta gran crisi de mobilitat de la nostra ciutadania, acabarà passant una factura de grans proporcions al PSC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada