Aquest cap de setmana, amb el servei de Movistar que permet recuperar programes de televisió dels darrers 7 dies, he vist la darrera edició del programa "Pla seqüència" que el canal públic "2cat" va emetre dijous passat.
Aquest espai, que presenta el periodista Jordi Basté, es va estrenar fa aproximadament un mes amb una entrevista amb l'ex membre de la família real espanyola Iñaki Urdangarin. Vaig dedicar un article del blog a comentar i criticar l'entrevista per què en aquella ocasió Basté no va exercir de periodista sinó d'amic (que ho són). L'entrevista amb Urdangarin va tenir molt poc interès periodístic perquè el que es va acabar fent allí va ser blanquejar el personatge, que recordem-ho, és un delinqüent confés i convicte que va passar 5 anys i 10 mesos a la presó per la condemna en relació a la seva participació al cas Nóos.
Dijous passat en Basté va entrevistar en Lluís Llach a la seva casa de Parlavà, Baix Empordà, i aquella entrevista va ser tota una altra cosa. I com que, vaig ser molt crític amb el periodista en el capítol que va inaugurar el programa, és de justícia dir també que el seu darrer programa em va agradar molt.
D'entrada per la meva gran admiració per en Lluís Llach, un referent de la meva joventut i encara actualment. Després perquè Basté va ser capaç de fer una revisió de la vida de Llach en tres capítols (infantesa, maduresa i vellesa) que no només va ser molt interessant, desvetllant detalls desconeguts del cantant, sinó perquè es va fer tan curt que quan va acabar el programa vaig tenir la sensació que no havien passat 55 minuts sinó que feia només un quart d'hora que estava veient el programa.
Llavors també m'he de treure el barret per l'extraordinària feina tècnica i de producció que va fer l'equip del "Pla seqüència". Havent vist el programa, costa de creure que una sola càmera hagi estat capaç de copsar els paisatges del Baix Empordà amb una grua de grans dimensions que va filmar unes vistes aèries extraordinàries amb música de fons de Llach ("El meu país") al començament i al final del programa que posa la pell de gallina.
Doncs bé, com que suposo que molts dels espectadors es devien fer la mateixa pregunta que jo, al final del capítol, el programa va continuar amb el "making off", és a dir, de com es va gravar en plà seqüència aquell programa, i francament, em va deixar bocabadat la precisió i la planificació amb la que es va preparar el programa al poble de Parlavà i a la casa d'en Lluís Llach. El "making off" certifica que només es va utilitzar una sola càmera per a filmar tota l'entrevista. Un prodigi de precisió i tècnica cinematogràfica.
I finalment hi és ell. Lluís Llach és una persona que desperta un interés públic sempre, i la seva humilitat i modèstia fa que tot el que diu encara tingui més sentit. Un gran referent de la cançó catalana i un gran referent de país. Només va fallar el "Bitxo", el labrador retriever que té en Llach, que malgrat els esforços de l'equip de producció, va fer el que li va donar la gana.
Basté, aquesta vegada, he de confessar que vas fer una gran entrevista. Si tenen l'ocasió, recuperin el capítol perquè paga moltíssim la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada