Ahir, que la cosa anava de cessaments a Catalunya, vam saber també que finalment Donald Trump va decidir la retirada (que no el cessament) de Greg Bovino al capdavant de les tropes de l'ICE (Immegration and Customs Enforcement), en concret, 3.000 homes, emmascarats i armats fins a les dents, que estan literalment terroritzant els ciutadans de Minneapolis, una ciutat que vota demòcrata i que, per la tenacitat del seu alcalde i el governador de l'estat de Minnessota, Trump ha declarat enemics i per tant, objectiu a abatre.
Com que les mentides de la portaveu de Seguretat Nacional, Kristi Noem (va ser governadora de Dakota del Sud i es va postular contra la utilització de mascaretes durant el COVID) han estat desmentides de forma aclaparadora i sense cap possible fisura per les múltiples gravacions de l'actuació criminal del guàrdies que van assassinar a sang freda i sense més motiu que semblar el pànic a l'infermer Alex Pretti, de 37 anys, al final Donald Trump, molt a desgrat, s'ha vist obligat a desescalar una situació que se n'estava anant de mare.
Greg Bovino, doncs, ha estat substituït, des d'ahir, per Tom Homan, home de confiança de Trump, també de la línia dura encara que més moderat i atemperat que Noem o Bovino.
Però Bovino exemplifica l'Amèrica que Donald Trump aspira a aconseguir. En totes les seves aparicions públiques, a diferència dels seus homes, que van tapats amb passamuntanyes, ell llueix una estètica ben particular. No l'incomoda, ans el contrari, anar amb la cara descoberta, i amb un tall de cabell amb un rapat total al clatell i sobre les orelles, i una indumentària que té reminiscències de la Gestapo i les SS alemanyes. Fixi'ns amb l'abric que porta, i en la corbata negra, es tracta de peces de vestuari que a Himler o a Goebbels haguéssin aprovat, i en el cas de Himler, el tall de cabells (foto inferior) és idèntic. Com escrivia avui el periodista de "Der Spiegel" Arno Frank: "A Bovino només li falta el monocle". Cert. Aquesta estètica acompanya una molt ben orquestrada campanya de terror.
Les coses s'estan posant molt serioses als Estats Units de Donald Trump. L'escalada contra les llibertats individuals i col·lectives avança a marxes forcades. Les campanyes d'intoxicació massives i de persecució de l'oponent (que ells titllen sistemàticament d'enemics), no s'aturen i ans al contrari, s'intensifiquen cada dia que passa. Amb el pretext de detenir immigrants il·legals amb antecedents penals, els ICE, tropes paramilitars, que com vaig escriure fa poc han esdevingut la guàrdia de Korps de Donald Trump, els seus pretorians particulars, actuen amb total arbitrarietat -i fins ara amb total impunitat- contra la població civil, pel mer fet de discrepar, pel mer fet de protestar contra l'agressió sistemàtica.
I a aquesta campanya de terror, se li afegeix la campanya de propaganda, que va fent feix. Si hi poden accedir, els recomano un article del New York Times d'avui que es titula: "Administration Social Media Posts Echo White Supremacist Messaging" que traduït literalment diu: "Les publicacions de l'administració -nord-americana- a les xarxes socials es fan ressó dels missatges dels supremacistes blancs". Certament, una simple revisió d'alguns dels llocs webs i xarxes socials del govern nord-americà i dels seus departaments ho evidencien de manera molt clara i ràpida.
Fa pocs dies, a la xarxa X, ICE publicava un post amb la menció "We'll have our home again" ("tornarem a tenir la nostra terra una altra vegada"). Aquest és també el títol d'una cançó escrita per ultranacionalistes blancs i himne de grups supremacistes com els "Proud Boys" (alguns dels seus membres condemnats per l'intent d'assalt a la Casa Blanca el gener de 2021, i indultats per Donald Trump l'any passat).
Tot plegat faria enorgullir a Joseph Goebbels, ministre de propaganda del govern nazi i mà dreta d'Adolf Hitler des de 1933 fins al seu suïcidi al búnker de Berlí el maig de 1945. La història, malauradament, gira en cercles, i la realitat sempre supera la pitjor de les ficcions. Si els americans demòcrates no ho aturen, la deriva autoritària del segon mandat de Donald Trump té tot l'aspecte d'acabar molt malament.
I jo que tenia esperances en l'any 2026...Només han passat 27 dies i ja el podríem considerar un "Annus Horribilis", si no, facin llista de les desgràcies que hem tingut des de l'incendi de la discoteca de Crans Montana, Suïssa el primer dia de l'any...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada