L'octubre de l'any passat, amb un grup d'amics vaig anar uns dies de vacances al Marroc. Com a turista hi ha poc a dir, tothom et tracta molt bé i mira de vendre't de tot. Però a la que parles amb la gent d'allí veus que malgrat algun avenç, una bona part de la població viu en una situació de misèria i els serveis que presta l'estat als seus habitants són misèrrims.
Vam tenir un xòfer -Yusef- que també ens va fer de guia, que ens va explicar la seva història personal i feia francament pena. Amb prou feines sap llegir i escriure però parla un castellà i un francès més que correcte. Parlava molt malament del rei Mohamed VI (que titllava directament d'homosexual) i del que deia que passava llargues èpoques fora del país (en concret a França). La fortuna del rei (segons la revista Forbes l'home més ric del continent africà), es calcula en 5.700 milions de dòlars. Només en un context de dictadura i corrupció endèmica es pot entendre una fortuna com aquesta.
En Yusef citava la corrupció com al principal problema del Marroc ja que aquesta permetia que una elit molt reduïda visqués molt bé i que la immensa majoria de la població marroquina visqués en situació de probresa i/o extrema pobresa. En Yusef va provar d'entrar a Espanya diverses vegades i no se'n va sortir. Ara treballa com a guia turístic per a una empresa espanyola i es guanya la vida molt millor que el promig de marroquins.
De fet, aquesta pobresa és fàcilment apreciable en viatjar pel país (a excepció de les zones industrials de Casablanca i Tànger). Per tant no és gens estrany que, com en Yusef, molts marroquins siguin capaços de jugar-se literalment la vida per a fugir del seu país (del que semblen només estar-ne orgullosos els que formen part del règim, com el que passava a l'Espanya de Franco) i fugir de la misèria.
La catàstrofe humanitària de Ceuta que, deixa de moment un balanç de 100 víctimes (11 reconegudes pel Marroc al seu territori) -en seran més- i per molt que el ministre Grande Marlaska digui barbaritats respecte de la fidelitat i cooperació del Marroc en aquesta crisi, és clar que al darrere d'aquesta onada hi ha el propi Marroc que mitjançant la manipulació a les xarxes va atiar una multitud de persones per tal que, amb el total coneixement de les autoritats, intentessin entrar a Ceuta. No és la primera vegada que passa ni serà l'última.
La reflexió més immediata que em ve al cap és, com em sentiria si jo fos el rei d'un país del qual una part dels seus ciutadans -la immenada majoria molt joves- volen fugir-ne, jugant-se fins i tot la vida en aquest intent. És el resultat d'un règim fallit, d'un país on els drets econòmics, polítics i socials bàsics no estan garantits.
La segona reflexió és, i aquí coincideixo amb l'oposició al govern del PSOE, és que com ha estat possible que una concentració de tal magnitud (que no s'organitza en dos dies) no fos ni tan sols sospitada pel CNI i el ministerio del interior. Aquí algú està fent molt malament la seva feina, i l'excusa que els incendis han acaparat tots els esforços i tota l'atenció és tan absurda que fa vergonya aliena que es citi.
I la tercera, entroncant amb l'inici d'aquest article, és que el Marroc no és un soci fiable, digui el que digui el ministre. Marroc és un veí perillós, que té una agenda política amb interessos molt diferents als espanyols i que segurament amb la connivència i una possible participació directa o indirecta dels Estats Units i Israel (pel paper de Sànchez en la seva oposició a incrementar el pressupost espanyol a la OTAN, i el seu posicionament sobre la guerra de Gaza respectivament) ha preparat una mena de "Marcha Verde" amb l'objectiu, més que de recuperar la ciutat (això vindrà algun dia, però molt més tard), de desprestigiar el paper d'Espanya a Europa i al món.
I a fe que aquest objectiu s'ha complert amb escreix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada