La notícia salta a la llum pública a finals de Juliol. I una vegada més, hem de donar les gràcies a la tasca fonamental que fan els periodistes d'investigació per posar llum i taquígrafs a les misèries i pràctiques corruptes dels polítics que ens manen i viuen dels nostres impostos. Per això és crucial mantenir mitjans de premsa relativament independents (tots els mitjans tenen amo) i també per això és fonamental que la premsa lliure sigui de pagament per tal que es pugui mantenir amb el suport dels lectors.
L'escàndol salta quan periodistes de "El País" descobreixen (via Registre de la Propietat) que la Comunitat de Madrid va comprar -via una de les seves empreses públiques- el mes d'abril un àtic de luxe de gairebé 500 metres quadrats a Chamberí (amb 200 metres de terrassa), un dels barris més exclusius de Madrid.
L'adquisició la fa l'empresa "Planifica Madrid Proyectos y Obras M.P., S.A.", que segons diu a tenor literal la seva pàgina web: "es una herramienta al servicio del desarrollo de la región, en coordinación con las administraciones locales y el Gobierno regional. Tiene por objeto la gestión de encargos de obras e infraestructuras de la Administración Local y de otros proyectos que le encomiende la Comunidad de Madrid, así como la gestión de suelo para toda clase de usos: industriales, logísticos, oficinas, comerciales y residenciales".
El cas és que l'atic de luxe s'adquireix per l'astronòmica xifra de 6,3 milions d'euros. En fer-se pública la notícia i a les primeres preguntes dels periodistes, la Comunitat respon que es tracta d'una compra destinada a que Isabel Díaz Ayuso la utilitzi com a "despatx temporal" mentre durin les obres de rehabilitació de la Real Casa de Correos.
Aquesta primera versió inicial s'ha anat matisant i ha començat ha entrar en inconsistències perquè ningú no és capaç d'explicar racionalment per què una administració pública compra un àtic de luxe per a una utilització com a despatx suposadament temporal. Faig un spóiler. Si ningú no hagués fet aquesta denúncia pública, segurament la cosa hagués acabat en què la Comunitat de Madrid hagués acabat comprant un piset de luxe a la senyora IDA.
No en té prou en tenir com a parella Alberto González Amador, un corrupte i defraudador fiscal que es va enriquir fent tripijocs amb la compra de mascaretes durant la pandèmia del COVID, un vulgar xorisso que, com que és de dretes, com la justícia, encara no ha estat formalment comdemnat per administració deslleial i corrupció en els negocis, però el cert és que des que va començar la seva relació amb la senyora IDA, els seus ingressos (molts dels quals procedeixen de de Quirón Prevención, curiosament adjudicatària de molts contractes amb la Comunidad de Madrid...quina coincidència, oi?) han experimentat un creixement exponencial.
A la senyora Díaz aquesta notícia del piset l'ha enganxat en fals, amb els pixats al ventre, que diem a Catalunya, incapaç de justificar el que no és justificable.
Tan és així que arrel de la polèmica, i enganxada en una roda de premsa amb preguntes que la van posar en -segurament- la situació més incòmoda de tot el seu mandat, ha decidit no admetre preguntes en les rodes de premsa que fa darrerament (relacionades sobre tot amb els incendis que assoten la Comunidad de Madrid).
Al PP -molts dirigents, especialment els de l'ala oficialista Feijóo que no la poden veure- hi ha un silenci oficial molt incòmode i tothom ha adoptat un perfil baix per evitar sortir esquitxat amb la polèmica.
I tan és així, que Planifica Madrid acaba de posar en venda l'àtic només cinc mesos després d'haver-lo adquirit. La qüestió és simple: en descobrir-se el pastís, no hi ha cap explicació possible per molt que el gran ideòleg Miguel Ángel Rodríguez, deixeble avançat de l'escola ultradretana de Steve Bannon, hagi estudiat com maquillar-ho. El que no es pot explicar és impossible fins i tot per a un prestiditador com ell.
El cas és que a instàncies d'una denúncia presentada pel partit "Iustitia Europa", la jutjessa del Jutjat d'Instrucció número 8 de Madrid, Rosario de Fátima Espinosa, ha obert diligències prèvies en relació a aquesta i a quatre denúncies més arran de la compra d'un immoble per valor de 6,3 milions d'euros executada per una empresa pública de la Comunitat de Madrid.
No sé com acabarà tot plegat, però a la senyora Díaz Ayuso, com a la senyora Sílvia Orriols, se li comencen a veure les costures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada