La guerra d'Ucraïna ha passat per diverses fases, sobre tot informatives, des que va començar el 24 de febrer de 2024 amb la invasió per part de tropes russes del territori ucrainès.
Com que la guerra informativa que es lliura entre els contendents és també un altre camp de batalla, no se sap ben bé (al menys pel que han publicat els mitjans) quants morts ha causat la guerra fins ara. Segons informacions del Departament de Defensa dels Estats Units publicades pel NYT a mitjans d'Octubre, el nombre de víctimes del bàndol rus, entre morts i ferits pujaria a uns 600.000. Algunes estimacions de fonts occidentals avaluen el número d'ucraïnesos morts entre 90.000 i 300.000 tot i que el febrer d'aquest any, el president Zelenski situava la xifra de soldats morts en 31.000. Ningú no parla obertament del número de víctimes civils, els ja coneguts danys col·laterals de tota guerra.
Sigui com sigui, el front està estancat des de fa mesos i les tropes russes controlen bona part del territori del Donbass i la península de Crimea. Fins ara, Ucraïna defensava aferrissadament que només la retirada russa configurava el marc mínim per un acord de pau.
Ahir Zelenski afirmava que, a canvi d'entrar a la OTAN i per tant, de la protecció de la resta del territori ucraïnès, estaria disposat a cedir part del seu territori a Rússia. El que fins no fa gaire resultava un argument impossible, pau a canvi de territoris, ja que Ucraïna pensava que el suport europeu i nord-americà continuaria sota qualsevol circumstància, ara ja no és tan clar.
Trump, que diu que acabarà amb la guerra en un mes, ha dit per activa i per passiva que no enviarà més ajut militar a Ucraïna, i d'altra banda tothom sap que té molt bones relacions, fins i tot personals, amb Vladimir Putin. Per tant, malgrat que el president sortint Biden hagi autoritzat la utilització de missils nord-americans per atacar territori rus, el suport militar d'occident caurà de forma considerable a partir de gener de 2025.
El Dombass ha estat des de fa molts anys una regió russòfona i russòfila, els seus ciutadans se senten majoritàriament russos més que no pas ucraïnesos. Molts ni tan sols parlen l'ucraïnès. Això ho sap Zelenski, ho sap Putin, i ho sap qualsevol que estigui mínimament informat sobre aquest territori i aquest conflicte. La revolta de l'Euromaidan del 2013 i 2014 va acabar amb el president pro-rus Ianukòvitx, i a partir d'aleshores, la pressió del nou govern ucraïnès sobre el Dombass, regió que -de facto- va començar una guerra per a independitzar-se d'Ucraïna i adherir-se a Rússia i que fins al moment de la invasió russa de febrer de 2022 havia causat més de 14.000 morts entre civils i militars.
I ara la pregunta. No hagués estat més intel·ligent i molt més pràctic començar una negociació territorial i evitar tanta destrucció i sobre tot tanta pèrdua de vides humanes? Si tothom sabia que aquest conflicte és territorial -i que Rússia no podria acabar guanyant mai, en el sentit de conquerir tot el territori d'Ucraïna-, per què no es buscava una solució política al conflicte sense necessitat de patir -fins ara- mil dies de guerra?
La pau arribarà, ara penso que més d'hora que no pas tard, i que aquesta pau anirà a canvi de territoris: Donetsk i Lugansk acabarant fent part oficial de Rússia (ara ja ho són per referèndums que la Comunitat Internacional no ha ratificat). Calia doncs, tanta misèria?
Jo crec que no. Però l'humà és l'únic animal que ensopega amb la mateixa pedra una vegada i una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada