He d'admetre que quan va esclatar la notícia, en un curt de l'Agència Catalana de Notícies, no m'ho vaig creure. Llavors, en un grup de WhatsApp del que sóc membre "Societat Gastronòmica S'Alguer-Cabrenys", i del que en formen part alguns amics pescadors i ex pescadors, va tornar a aparèixer aquesta notícia i llavors sí que em vaig preocupar de valent.
La Comissió de la UE té la voluntat d'imposar una veda a la Mediterrània (de les aigües que formen part de les territorials de la Unió, des de Grècia fins a Espanya) que a la pràctica suposa reduir els dies de pesca en un 79%, és a dir, en cas d'aprovar-se permetria als pescadors de proximitat, tots ells autònoms o part de petites i mitjanes empreses, sortir a pescar 27 dies l'any. Ahir va començar el debat entre els ministres de pesca de la Unió Europea.
Quan treballava en consultoria als anys finals de la meva carrera universitària, en un dels projectes al que estava assignat (l'any 1989, és a dir, fa 35 anys) vaig passar alguns dies a Brussel·les, a la Rue de la Loi, on hi ha el gruix de les institucions comunitàries. Allà, amb 23 anys, vaig entrendre moltes coses, entre d'altres que "no anàvem bé" perquè el "tinglado" de Brussel·les em va semblar més un xiringuito per a crear normativa que donava vida a un reduït número de privilegiats, un club d'elit pagat amb els impostos de tots els europeus, amb salaris, dietes i condicions de viatge (en primera classe als avions, aleshores) astronòmics, que no pas un veritable govern europeu que tenia un clar objectiu a mig termini de reduir la burocràcia i avançar cap a una progressiva harmonització legislativa, monetària i fiscal del conjunt de països de la Unió.
No recolzo els motius dels britànics per a demanar la sortida de la Unió, el ja famós Brexit, que al capdevall tampoc no els ha sortit gens bé, però sí que un dels arguments potents que van adduir els britànics va ser precisament el cost d'aquesta burocràcia elitista, de ben segur parcialment innecessària, i que costa cada any milers de milions d'euros dels contribuents europeus.
Tinc dues consideracions respecte d'aquesta notícia que em provoquen un malestar profund.
La primera és que estem governats per individus que viuen aïllats en una bombolla de cristall a la seva talaia i que no tenen ni idea del que succeeix arran del terra. Ja va succeir quan es va implantar l'euro. El disseny de la moneda es va fer en despatxos a Brussel·les per part de gent que no havia posat els peus a un mercat o a una botiga de queviures en la seva vida. I això em provoca molt neguit i em fa entendre les consignes de l'extrema dreta per fer sortir de la Unió Europea els seus països.
I la segona és que, al seu desconeixement supí de la realitat se li ha d'afegir una aclaparadora -i molt preocupant- manca de sentit comú.
Ningú de la Comissió que tingui dos dits de seny (màgica paraula en vies d'extinció) hauria de permetre la publicació d'un esborrany de normatives que portarien com a conseqüència directa i pràctiament immediata a la desaparició de la pesca d'arrossegament a la Mediterrània i de bona part dels col·lectius que viuen al voltant de la mateixa.
Ningú amb dos dits de front permetria que això passés amb els nostres ciutadans que viuen de la pesca mentre que no hi hauria cap regulació que afectés als vaixells extra-comunitaris que operen a la riba sud del mateix mar sense cap mena de limitació. D'això els nostres funcionaris europeus en deuen dir "mínims danys col·laterals".
I el pitjor és que la normativa pretén acarnissar-se contra un del col·lectius que més conscient és de la necessitat de fer vedes biològiques (que les practica des de fa molts anys) per a mantenir viu i en bona salut el mar que els dóna el sustent.
No és aquesta l'Europa que volem (al menys no és la que jo vull), la d'una aristocràcia que viu de les estadístiques i del que ara s'anomena "green washing", i que no toca de peus a terra, cosa que em sembla tan evident que un nen de deu anys és capaç de veure-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada