El retrocés de la democràcia al Planeta

Ho estem veient cada dia, als mitjans informatius, a Internet, a les converses amb els nostres amics i coneguts. La democràcia és un concepte en perill. Els que més o menys seguim l'actualitat del Planeta ho intuim encara que no tinguem eines per a mesurar-ho empíricament.

Aquests dies, el prestigiós institut Varietis of Democracy de Goteborg, Suècia, acaba de publicar el seu informe sobre l'estat de la democràcia al món (https://v-dem.net/documents/44/v-dem_dr2024_highres.pdf) amb uns resultats esfereïdors, que confirmen les nostres més que fundades sospites respecte de l'empobriment de la democràcia al món.

Les conclusions són, efectivament, demolidores, sobre tot des de la perspectiva de flux, és a dir, de l'evolució dels indicadors als darrers 20 anys. Les xifres són autoexplicatives, i n'hi ha dues de molt i molt preocupants perquè confirmen aquesta tendència a la recesió dels valors democràtics:

• El 2003 el 50% de la població vivia en règims autocràtics, vint anys més tard, el 2023, aquest percentatge és del 71%.
• El 2023 hi havia 11 països en vies de convertir-se en règims autocràtics, mentre que vint anys més tard, la xifra és de 42.

D'aquest fenònem, el filòsof Josep Ramoneda en diu "la gran decantació" i fa referència a la "incessant radicalització de les dretes europees i americanes". Ho esten veient cada dia. I el més preocupant és que aquest gir s'està produint no només amb total impunitat sinó amb la creixent acceptació per una part cada vegada més ampla de la societat.

El fenòmen ha adquirit tal relevància que ja ningú que professi simpatia per l'extrema dreta no se n'amaga, sigui Donald Trump i el seu fidel escuder Elon Musk (aquest darrer esdevingut estandard de la revolució de les dinàmiques del capitalisme i de la destrucció de les estructures dels estats democràtics com les hem conegut els darrers cent anys), sigui l'Aliança Catalana nostrada que cada vegada va afegint més adeptes a la seva croada. 

La no-política, o l'anti-política de les noves dretes europees i americanes apareix com a resposta a l' esgotament del model de la socialdemocràtica sorgida després de la finalizació de la Segona Guerra Mundial. 

Des de fa uns anys i a la vista del deteriorament de les institucions, la paciència i la credibilitat en el sistema del votant convencional s'està esgonant. El votant de sempre veu la dreta (i l'esquerra) moderada tradicional com a entitats incapaces de donar respostes a les noves realitats que ens envolten: el canvi climàtic, fenòmens migratoris globals que posen en una situació límit la capacitat del sistema de prestar d'ntegrar els nou vinguts o els serveis sanitaris o d'educació; la inflació, la manca habitatge a preus raonables, una feina estable amb una retribució digna que permeti un nivell de vida decent,...

I és en aquest context en el que l'extrema dreta es va expandint, i ho fa a velocitat de vertígen. Ho estem veient als Estats Units en la preparació de la presa de posessió d'un nou govern encapçalat per dos anti-sistemes com Trump i Musk (aquest darrer ja ha dit públicament i sense cap mena de vergonya que "la democràcia li fa nosa") que pretenen minimitzar les institucions i elevar l'ultra liberalisme econòmic com a nova fe mundial. 

Però no és només als Estats Units. Veiem com a l'Orient Mitjà, Benjamin Netanyahu campa a cor que vols arrasant literalment i amb total impunitat el territori de Gaza i el sud del Líban i no pararà (ara que està desbocat i veu que ningú no li impedeix fer el que li plagui) fins a la implementació de la "solució final" (de tan trista memòria fa només vuitanta anys) que conduexi a l'extermini o la deslocalització total de la població palestina a Gaza. Veiem com un nou ordre mundial governat per autòcrates emergeix a l'Àsia per a coronar Xi Jing Ping, Putin, o Narendra Modi, com a cabdills d'una zona que congrega dos terços de la població mundial. 

No serà que no estem advertits. Malgrat això, 75 milions de persones van votar com a president de l'encara país més poderós del món, un delinqüent confés i convicte i elecció rera elecció els electors continuen atorgant la seva confiança a Meloni, Orban, Wilders, LePen, Abascal, Albise Pérez, Sílvia Orriols i tants altres de la matexa catadura moral.

Aquesta situació té una terrible -i preocupant- ressonància a "dejà vu". El març de 1933, els nazis van obtenir a les urnes una aclaparadora victòria al parlament alemany, amb un 44% dels vots. I tots sabem de memòria el que va venir després. D'aquests fets només n'han passat 90 anys, però el que està succeint aquests darrers temps ens acosta perillosament a un passat que fa vergonya de recordar.