Ahir al matí vaig sortir a fer esport ben d'hora ben d'hora. I a diferència de quan surto el dies laborables, en cap de setmana surto amb auriculars. De tots els "podcasts" del món mundial, el que més m'agrada és, i a molta diferència del segon és "La Competència" de l'Òscar Dalmau i l'Òscar Andreu, com ells mateixos l'autodefineixen: "un programa d'humor basat en fets reals".
L'única cosa que no m'agrada del programa és que hi ha, pel meu gust, un excés de publicitat, però és el que té un programa líder d'audiència a la seva franja en una emissora de ràdio privada. Gairebé tots els anuncis eren de productes i/o serveis ben coneguts. Em va sorprendre, però, un dels anuncis que van passar: Quadis anunciava una marca que fins ara jo desconeixia al mercat espanyol, el fabricant xinès BYD (acrònim de l'expressió en Anglès "Build Your Dream", que, en traducció literal vol dir "Construeix el teu somni").
Recordo la primera vegada que vaig anar a Xina, l'any 2005, aviat farà vint anys. A les autopistes interurbanes de Shanghai només s'hi veien cotxes de marques europees, japoneses, coreanes i nord-americanes. Només els camions i autobusos eren de marques xineses i es veien més aviat atrotinats i deixaven anar gran quantitat de fum pels tubs d'escapament. Ho he escrit més d'una vegada en més d'un article en aquest blog.
La darrera vegada que he estat a Shanghai, el juny d'aquest any, el panorama ha canviat radicament, tan radicalment que s'han invertit els termes, la majoria dels vehicles que circulen per les autopistes són de fabricants i marques xineses, i tots, tots, són elèctrics o híbrids (els que no ho són no poden circular per les autopistes interurbanes). No és un tòpic afirmar que el cel a la ciutat és més blau i que l'aire que es respira és molt més net que fa vint anys.
Els cotxes xinesos, que fins fa ben poc eren barats però consumien molt i tenien uns acabats de molt baixa qualitat, continuen estant entre els més barats del mercat però a més a més tenen un nivell de prestacions molt semblants als europeus, nord-americans o japonesos.
A Espanya es poden trobar ja concessionaris que a més a més de BYD, venen MG (propietat del grup xinès SAIC, i que fa anys era del grup britànic Rover), Link & Co, un model que no ven cotxes sinó que els lloga per mesos sense compromís de permanència, però n'hi ha d'altres que ja es comencen a veure circular per les carreteres, com l'Omoda, o el model U5 de la companyia Aiways.
La consultora Price Waterhouse Coopers (PwC) vaticina que el 2025 la Xina exportarà 800.000 cotxes a Europa, la majoria dels quals seran elèctrics.
I en previsió de la interposició d'aranzels extraordinaris per part dels governs nord-americà o de la Unió Europea, els xinesos estan fermament decidits a apostar per a fer el que fa 40 anys van fer els occidentals, és a dir, fabricar els seus cotxes a Europa i als Estats Units, i això no ho podrà impedir cap govern. A la Zona Franca de Barcelona en tenim l'exemple de la Joint Venture entre Chery i Ebro (Chery va vendre l'any 2023 1,88 milions de vehicles), que el passat mes de novembre va començar la producció del model S700 d'Ebro (es tracta d'un vehicle que ve pre-ensamblat de la Xina, però que més endavant es fabricarà gairebé integrament a l'antigua fàbrica de Nissan).
No es tracta d'un cas aïllat. I els fabricants europeus (que malden per aconseguir ser eficients en la fabricació de cotxes elèctrics, com estem veient en la crisi que pateix el grup Volkswagen, un dels més importants d'Europa), nord-americans i japonesos estan veient com perden competitivitat any a any.
Tant és així que avui mateix hi hagut una roda de premsa dels fabricants japonesos Honda i Nissan en la que han anunciat un principi d'acord per a fusionar-se l'any 2026, fusió a la que podria afegir-s'hi també Mitsubishi.
Amb la irrupció de la Xina als mercats mundials s'ha trencat el mite de la superioritat occidental en, entre d'altres, el món de l'automoció. I vista la sobrecapacitat de la indústria xinesa, tant en la producció de bateries, com de vehicles, així com amb el suport encobert a l'exportació del goven xinès és de preveure que aquesta tendència anirà a més als propers anys, ja sigui via fabricació als mercats locals o via exportació.
En tot cas, es tracta d'un exemple més de la desaparició de la supremacia europea, americana i japonesa en un món dominat per les seves marques des de fa molts anys, però, com ens diu la història, tots els imperis acaben caient. Aquests darrers anys, en matèria d'automoció, ho estem veient a marxes forçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada