Aquest desgraciat episodi de la DANA que vam viure la setmana passada a València i ahir i avui en menor intensitat al sud de Catalunya, demostra a grans trets tres fets incontestables.
Primer, que com cantava el gran Raimon, "en aquest país la pluja no sap ploure".
Segon, que desafiar la natura i passar-se per la sola de la sabata totes les regles de sentit comú sobre construcció en zones inundables només pot portar desastres (i corol·lari del segon fet: el negacionisme del canvi climàtic només acaba portant desgràcies -i més que en portarà en un futur a curt termini mentre continuï manant la dreta).
Tercer, els polítics d'aquest país, i per extensió el cap d'estat, van de ridícul en ridícul fins a la derrota final. Com escrivia ahir el diari Ara, ves que aquestes inundacions no acabin essent el 23 F del rei Felip VI...
Una vegada més, una catàstrofe natural extrema posa en evidència la misèria moral dels polítics (de tots els polítics), que, 214 morts després i centenars o milers de desapareguts (l'aproximació és encara incerta i ningú no s'atreveix a donar xifres oficials) molts d'ells probablement arrossegats per torrents i rieres hauran acabat a la Mediterrània i no seran trobats mai més, aquests no fan altra cosa que buscar rèdit polític a les desgràcies (que sempre, sense gaire excepcions, acaba pagant el poble), i tirar-se els plats pel cap, en un exemple d'indignitat extrema.
Però si els polítics en general són uns personatges curt terministes que només busquen treure rèdit a qualsevol esdeveniment que pugui perjudicar l'adversari, en el cas del president de la Generalitat Valenciana, l'estratègia per amagar les vergonyes i mancances ha estat fer anar el ventilador a tort i a dret per espolsar la seva merda cap a la teulada del Govern Central. Vergonya i més vergonya.
Ahir en Víctor Amela a La Vanguardia, en una lúcida columna explicava que la Victòria Rosselló, la cap de meteorologia de la Televisió Valenciana advertia a les 15:20 hores del dimarts 29 d'octubre del perill de la situació que s'acostava al País Valencià. Fet que també recalcava l'Agència Estatal de Metereologia (AEMET) des de les vuit del matí del mateix dia. Escriu literalment l'Amela: "Patim governants d'ànima autoritària que juguen a esborrar el seu complex de retrògrads (la Generalitat Valenciana va esborrar "twitts" que deixaven en evidència la seva mala gestió) fingint-se valents defensors de la llibertat abandonant els administrats a la seva sort, a la intempèrie, a què Déu i la DANA escullin els seus sense interferències".
Però ells, tossuts, a la seva. Corria Núñez Feijóo a aparèixer a la zona molt abans que en Pedro Sánchez en una mostra de deslleialtat institucional que fa federat. O apareixia el rei d'Espanya el diumenge (gairebé 6 dies després de la catàstrofe) després que els serveis públics li netegessin prèviament els carrers pels que havia de passar...no m'estranya que l'escridassada, el llençament de fang i els insults fossin de campionat. No sé qui gestiona els protocols d'actuació de la casa reial, però definitivament, n'hi hauria per acomiadar-los a tots. Una declaració institucional televisada a finals del mateix dia 29, quan ja es començava a albirar el desastre, o el dia després, hagués tingut molt més sentit i hagués estat molt més ben rebut per una situació que sempre castiga els mateixos...
El 2002 en un desastre semblant a Alemània, l'aleshores canceller Gerhard Schröder va anar a Dresden, en unes inundacions similars a les del País Valencià i va encapçalar, calcat amb botes d'aigua, els dispositius d'emergència. Mazón només a sortit davant dels mitjans amb una armilla vermella, net com una patena i justificant en tot moment la seva actuació. Autocrítica inexistent, és clar.
Però a més a més, des del Juliol del 2023, com a president de la Generalitat Valenciana ha tingut el dubtós (des)honor, entre d'altres, de: fer un pacte de legislatura amb Vox (ara ja trencat), nomenar un torero (Vicente Barrera, de Vox) com a conseller de cultura (ara ja cessat, només pel trencament del pacte amb Vox, no per altra raó), carregar-se la Unitat Valenciana d' Emergències (que hagués, com a mínim, mitigat les desgràcies personals que hi ha hagut), canviar el PATIVEL (Pla d'acció territorial de la infrastructura verda del litoral) per permetre l'edificació d'hotels a 200 metres de la costa...és el preu que han de pagar els votants que deixen un govern a negacionistes climàtics (escola Donald Trump) i ultraliberals que lluiten des del sistema per a carregar-se bona part de les institucions públiques que vetllen per benestar de tots els ciutadans. Tot sigui per aprimar els serveis públics i reduir els impostos que paguen els més rics.
Són aquells que diuen, com Aznar, paladins de la llibertat, "qui és vostè per a dir-me on puc edificar o amb quantes copes de vi puc conduir"...A tot això, és interessant destacar el silenci de la reina de l'ultraliberalisme madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
Arribarà el moment de passar comptes, quan la normalitat s'hagi restaurat més o menys. Però com sempre, els culpables s'amagaran rere una bandera i els seus aliats, vestits amb togues negres i arnades, els exculparan de tota responsabilitat.
Hi ha un quart fet també incontestable. L'única sort que té aquest poble és que la solidaritat de bona part dels seus conciutadans no coneix límits. Aquest és un exemple que encara ens fa tenir alguna esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada