A aquestes alçades de la pel·lícula, més o menys tothom al planeta Terra sap de les eleccions presidencials nord-americanes de demà 5 de novembre.
Podria semblar exagerat, però sóc -com molts altres- dels que pensen que la transcendència d'aquesta elecció supera fronteres i en funció del guanyador, tindrà unes implicacions que poden assolir un àmbit planetari, malgrat l'habitual aïllacionisme polític que ha caracteritzat històricament l'acció política exterior dels Estats Units.
Hores d'ara, quan més de 75 milions de nord-americans amb dret a vot ja ho han fet anticipadament (el que representa un 48% dels 156 milions de ciutadans que van votar a les presidencials de 2020), podríem dir que els daus pràcticament ja estan tirats. Però com que als Estats Units no hi ha l'estupidesa de la jornada de reflexió, els dos candidats continuaran fent campanya (als estats frontissa -swing states-) fins al darrer moment.
Pot passar de tot, donada la igualtat que pronostiquen les enquestes electorals. Un article a La Vanguardia de Joan Roselló, explica que hi ha un historiador i professor universitari, Allan Lichtman, va desenvolupar un mètode predictiu basat en 13 variables, que li ha permès endevinar sense errades el guanyador de cada elecció presidencial des de 1984, això són 10 eleccions consecutives. Diu l'articulista, que la probabilitat estadística d'encertar-les totes (al haver-hi dos partits és com tirar una moneda i predir si sortirà cara o sortirà creu) és del 0,098%, una de cada 1024 vegades. No està gens malament.
Segons Lichtman, el resultat serà molt ajustat (per dir això no cal ser cap geni, ja que així ho pronostiquen totes les enquestes des que Joe Biden es va retirar de la cursa electoral i els demòcrates van nominar Kamala Harris), però en la seva opinió, guanyarà la Kamala Harris.
Com saben els meus lectors, sóc un profund defensor del partit demòcrata i he seguit la trajectòria de la Kamala des que era fiscal general de Califòrnia. Si bé com a vice presidenta la seva actuació ha estat més que qüestionable, no hi ha cap dubte sobre la seva preparació i la seva capacitat, però té dos factors en contra molt importants, en un país com els Estats Units del segle XXI: és dona, i encara més important, no és blanca i és filla d'immigrants de primera generació.
En una societat tan conservadora com la nord-americana (el llibre "Les calces al sol" de la Regina Rodríguez Sirvent, del que he escrit no fa massa en aquest blog, descriu una família que és l'arquetip del votant conservador als Estats Units: blancs, universitaris, religiosos i molt conservadors), només aquests dos fets, sense entrar a jutjar les virtuts de la candidata, poden fer decantar la balança cap a Donald Trump.
A ulls europeus, les barbaritats que cada dia profereix Donald Trump en les seves intervencions i el seu discurs cada vegada més radicalitzat, farcit d'odi envers els seus adversaris (el que va dir de la filla de Dick Cheney, l'ex congressista conservadora Liz Cheney, seria -ras i curt- constitutiu de delicte a Europa) ens semblarien suficients com per a desqualificar-lo. Però la realitat és que fa 4 anys el van votar 74 milions de ciutadans i seria ingenu pensar que tots ells són uns descerebrats.
Les darreres enquestes publicades avui són tan ajustades, que pot passar de tot.
Escriu el periodista John Carlin, enviat especial de La Vanguardia per a cobrir les eleccions, que la clau la tenen les dones dels votants republicans: si aquestes "enganyen" els seus marits dient que votaran per Trump però en realitat ho fan per Harris la victòria final serà demòcrata.
La clau, com ve essent habitual a les darreres eleccions, la tindran els "swing states", on tots dos candidats s'han volcat en mítings els darrers dies. Avui, tots dos són a Pensylvania, un dels estats més decisius, on segons les enquestes hi ha un empat tècnic entre els candidats.
Jo penso que malgrat tot el que té en contra, Kamala Harris acabarà guanyant les eleccions per un marge de vots que segurament serà superior al que prediuen les enquestes (són molt dolent fent pronòstics, però espero -i demano als Déus- no equivocar-me aquesta vegada).
Ara bé, si així és, també li demando als Déus que la victòria sigui clara, amb un percentatge de vots individuals i electorals a favor de Harris que la facin incontestable, perquè si no és així, és improbable que Donald Trump accepti una segona derrota consecutiva, i si això succeís faria literalment el que fos, invocant frau electoral, per revertir al seu favor el resultat electoral. Si això passés, el fantasma d'una guerra civil podria planar sobre el país, generant caos i confusió, per extensió, a la resta del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada