Avui el diari Ara publica una entrevista a l'escriptor Ferran Torrent, per a qui sento una especial admiració, que m'ha deixat trasbalsat. Ell és de Sedaví, Horta Sud, i els baixos de la seva casa van quedar amarats d'aigua i va tenir la sort de conservar la sang freda i pujar al primer pis amb l'ordinador i quatre coses bàsiques. Va saber de la mort de tres persones que coneixia, una, un veí i amic seu, ofegat intentant salvar el cotxe.
Torrent, que no és precisament algú que es pugui titllar de militant d'un cantó o de l'altre, més enllà de ser molt actiu en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, va viure la tragèdia en primera persona (un metre i mig d'aigua va anegar els baixos de casa seva) i confirma que l'avís d'emergència el va rebre a les vuit del vespre "quan l'aigua ja anava a banda i banda de carrer" i afegeix "va ser un desastre de gestió absoluta...si el PP no els fa dimitir, tindrà un problema perquè la gent no ho oblidarà".
Confirma aquest fet la manifestació de dissabte passat a València que va aplegar 130.000 persones de totes les ideologies, llengües, races i religions, reclamant simplement, que es fes justícia. Que el PP en veure l'èxit de convocatòria titllés la manifestació de catalanista em sembla senzillament patètic. Què tindrà a veure la velocitat i el tocino?
Han passat 13 dies des de la tragèdia i avui, el grandíssim Núñez Feijóo ha dit, atenció, i no faig broma (sort de l'hemeroteca i de les gravacions televisives i radiofòniques) que "la reconstrucció valenciana costarà el que li costarà a l'Estat un any del finançament singular pactat amb els independentistes catalans". Impressionant. De traca i mocador. Tanta misèria moral, tanta, em subleva i m'encén la sang.
Com és possible que aquests bàrbars, incultes, indocumentats, assedegats de sang i de ràbia siguin capaços d'utilitzar el seu anti-catalanisme visceral fins i tot en situacions com aquesta? Es fa difícil de creure. Escriu l'Antoni Bassas aquest matí: "En aquestes circumstàncies dramàtiques, tornar als lladres de quatre mans catalans per descarregar Mazón i dirigir la indignació popular cap a Sánchez és una sortida d'indigència intel·lectual i política". No hi puc estar més d'acord. A Núñez Feijóo se li desborda el partit per tots els costats. Fins i tot la seva acèrrima contrincant Díaz-Ayuso, fa aigües per totes bandes aquests dies de misèria i grisor.
Però aquesta deriva ètica i deontològica es deu als mateixos personatges que conformen el seu partit. Cada vegada veig més clar (i això no és exclusiu del PP, però aquí s'agreuja) que la immensa majoria de polítics no valen per a res de res, i per descomptat, no valen per a la gestió. L'episodi del "dinar de feina" amb la periodista Maribel Vilaplana ho confirma. Per cert, fent una mica de recerca he esbrinat que van dinar al restaurant "El Ventorro" (amb un lloc web amb una pudor de resclosit que fa basarda i que, a mode d'introducció explica, naturalment, només en Castellà que: "sus azulejos tradicionales valencianos y la madera del mobiliario te harán sentir ese espíritu castizo de las casas de comidas de antaño, de los restaurantes con solera, de los que ya casi no quedan"), un restaurant que fa flaire d'arna i que per no tenir (dubto que sigui legal) no té ni menú.
El president de la Generalitat Valenciana ha necessitat 13 dies per a preparar una coartada per espolsar més merda contra Sánchez. Avui la Dolors Montserrat vomitava bilis al parlament europeu contra Teresa Ribera culpant-la, com no podia ser d'altra manera, del desastre de la DANA a València (com és possible que algú senti una ràbia tan intensa, tan malaltissa? Què li ha fet el món a aquesta senyora que va néixer rica per família?). Així li va al PP amb els personatges que el representen.
Però és clar, què es pot esperar d'un personatge, el tal Mazón, que sense haver acabat la carrera de dret ja ingressa com a director, endollat per Zaplana, a l'Institut Municipal de la Joventut, amb només 20 anyets, dos abans d'acabar la carrera?
Aquest senyor ha fet dues coses a la seva vida (i cap l'ha feta bé). La primera va ser formar part d'un grup musical anomenat Marengo, que, atenció, va arribar a ser pre seleccionat per a representar Espanya a Eurovisió. Si volen sentir vergonya aliena, no dubtin en copiar al seu navegador d'internet el següent enllaç de YouTube: "https://www.youtube.com/results?search_query=francisco+maz%C3%B3n+marengo". Veuran el "presi" en plena acció vocal. Repeteixo, de traca i mocador.
I la segona cosa que ha fet ha estat xuclar i viure de la mamella pública tota la seva vida professional, més de 30 anys. No ha treballat mai a l'empresa privada. No m'estranya, no l'haguessin volgut enlloc si no fora com a endollat d'algun amigatxu de partit.
Demà, a les Corts Valencianes, assistirem, molt em temo, a una sessió de justificació de la bona actuació del govern valencià el 29 d'octubre, plena de mentides (això sí, esperem que aquesta vegada una mica més el·laborades) destinades a culpar del desastre el govern espanyol en ple, la AEMET, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, el SumSumCorda i, en última instància, als indepes catalans que expolien sense pietat i de forma totalment insolidària, la resta de les Espanyes. I per descomptat, no dimitirà ningú. Ni el PP espanyol exigirà cap dimissió. Com a molt hi haurà una "mini crisi de govern" amb portes giratòries pels afectats.
I VOX mentrestant, escalfa a la banda, amb il·lusió, esperonat per la victòria del seu referent i admirat polític, Donald Trump.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada