dijous, 7 de novembre del 2024

El dia més gris

Que un senyor que es presenta com a candidat a president d'un dels països més importants del món simuli en el seu últim meeting de campanya una fel·lació amb el micròfon és tot un símptoma que la societat actual -al menys una part- està molt malalta. 

I que aquest mateix senyor, delinqüent convicte, mentider compulsiu, racista, xenòfob i masclista, guanyi les eleccions és que hi ha quelcom de l'estructura i del funcionament de la nostra societat que estem fent molt malament tots plegats. 


Per a qualsevol candidat normal -en qualsevol país normal-, la condemna de Donald Trump per 34 càrrecs relacionats amb els diners pagats per a silenciar una actriu porno, haguessin suposat el final de la seva carrera política. En canvi, a Trump això li va suposar una injecció de micro donacions de 50 milions de dòlars en un sol dia i una altra donació d'un sol multimilionari per import d'uns altres 50 milions de dòlars. Trump se'n riu del sistema, i els seus votants, farts de les elits i de la pèrdua de poder adquisitiu, han acabat convençuts de la retòrica simplista i de revenja que va predicant. Les samarretes de campanya on es podia llegir "I'm voting for a convicted felon" (literalment, "votaré per un delinqüent convicte") han fet furor entre els seus seguidors, com les gorres vermelles amb l'acrònim  MAGA "Make America Great Again".


L'ex portaveu del grup republicà Newt Gingrich va dir una frase que la clava i que també explica la derrota de la demòcrata Hillary Clinton justament contra Donald Trump a la campanya presidencial de 2016: "The elites cannot come to grips with how alienated they are from the country", tot referint-se als polítics demòcrates, universitaris, cultes, de classe alta i imbuïts d'un complex de superioritat moral. És a dir, traduït literalment "les elits no poden entendre com d'alienades estan del seu propi país".

El vot a Donald Trump ha estat un vot de càstig de l'americà de classe alta (que espera amb pam de candeletes que compleixi la promesa de rebaixar els impostos i eliminar la major part de la normativa mediambiental) i de la classe blanca obrera (que ha vist la pèrdua sistemàtica de llocs de treballs industrials i el deteriorament del seu poder adquisitiu els darrers anys -"és l'economia, estúpids") però també de molts negres i llatins que han deixat de creure en el sistema i que s'empassen acríticament el missatge que volen sentir. És el vot dels que ho no creuen en res o estan desencantats de tot.

Després hi ha un altre factor molt important, que vaig escriure al meu darrer article: els Estats Units no estan preparats per a atorgar la presidència del país a una dona no blanca. És una realitat incontestable. L'esperit del "Far West" és incompatible amb el raonament i amb el debat serè. És el "estàs amb mi o contra mi" elevat a l'enèsima potència. Aquest país de cowboys no està preparat per tanta "modernitat". És trist, però és real com la vida mateixa.

La revenja que planeja Trump serà exemplar, amb el control de la Cambra de Representants, el Senat i un Tribunal Suprem amb 5 membres (de 9) nomenats per ell mateix, el seu poder no tindrà gairebé límits. Netejarà la fiscalia (dels que l'han portat a tribunals), apujarà aranzels a les importacions i tensarà encara més les relacions amb la Xina (ull a Taiwan, aquí hi podria haver l'embrió de la Tercera Guerra Mundial, sense invocar cap conspiranoia), lliurarà un 30% del territori ucraïnès a Rússia (Vladimir Putin és al Kremlin fotent-se un fart de riure amb el resultat de les eleccions, que ell a contribuït a fer guanyar a Trump) i ja ha promès deportacions massives d'immigrants (amb papers i sense). I nomenarà alt càrrec el seu amic i finançador de campanya Elon Musk. Un panorama que fa por.

En un article que vaig publicar al meu blog el 16 de desembre de 2016 ("Trump no enganya"), quan aquest individu havia ja estat escollit president per primera vegada, vaig escriure: "De tots els nomenaments que s'han sabut fins ara, el resum podria ben ser: un govern format per persones majoritàriament riques, majoritàriament blanques, majoria de sexe masculí, sense -o amb molt poca- experiència de govern. La cosa promet, però de debò. Només per fer-se'n una petita idea, el patrimoni acumulat de les persones nomenades fins ara, suma un total de 6.000 milions de dòlars (6 bilions, en terminologia anglosaxona), i entre les persones contractades hi ha 2 bilionaris (és a dir, amb patrimonis de més de 1.000 milions de dòlars) i 9 milionaris. Només per fer-se'n una petita idea, dels nominats al gabinet de Donald Trump hi ha un 78% d'homes i un 83% de persones de raça blanca, i només el 44% tenen experiències prèvies de gestió pública".

Això va ser fa 8 anys. Imaginin-se ara, crescut com està amb aquesta victòria reforçada, contra el pronòstic de gairebé totes les elits)...

Per acabar, una altra reflexió: torno a dir, una i altra vegada, que els experts en demoscòpia s'ho haurien de fer mirar. Cap de les (centenars) d'enquestes que es van fer van ser capaces de predir l'estrepitosa derrota del partit demòcrata.

I demà parlarem d'un altre forat negre: el govern del País Valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada