dissabte, 23 de novembre del 2024

La indignitat i la incompetència de Mazón

Quan més temps passa des de la fatídica DANA del dia 29 d'octubre cada vegada més tinc la sensació que tot el que envolta aquest tal senyor Mazón, nomenat a dit com a President de la Generalitat Valenciana, és d'una indignitat que afecta molt negativament els ciutadans que mantenen la institució amb els seus impostos. Per incompetència, per frivolitat i per, sí deim-ho clar, per negligència.

Carlos Mazón no només no ha dimitit. No només no ha donat cap explicació creïble a les corts valencianes, molts dies després de la tragèdia i quan hi ha encara moltes persones sense cap ajut oficial, sinó que ha donat les culpes al govern espanyol i el que és pitjor, cada dia que passa es demostra més la seva manifesra incapacitat per a la gestió (que és el mínim, potser l'únic, que cal demanar-li a un polític).

És sensat continuar negant la major quan els fets -tots els fets- el contradeixen? Ahir o abans d'ahir es va publicar una entrevista amb la Maribel Vilaplana (la periodista del dinar al retaurant El Ventorro, que els de "La Competència" de RAC 1 anomenen, amb encert, "el dinarot") que confessa que durant les més de tres hores que va durar el dinar (un dinar de feina, enmig de la tempesta perfecta i per a fer-li una proposta il·legal, no ho oblidem) Mazón va sortir a trucar vàries vegades i en cap moment va expressar cap mena d'inquietut pel que estava passant. La ratlla entre el cinisme, la inconsciència i la neglicència és molt fina. Devia seguir convençut que "la DANA se habia ido hacia Cuenca".

Ho escrivia fa poc i em ratifico. Per ser president d'una Comunitat Autònoma no n'hi hauria d'haver prou amb ser llicenciat (o no, potser no caldria), el que sí que caldria és un full de serveis objectivament impecable en d'altres empreses (a poder ser privades) i/o institucions. Crec que caldria fer-ho exigible el més aviat possible. No pot ser que les portes giratòries dels partits acabin col·locant literals idiotes al capdevant de les institucions públiques que paguem entre tots. 

Aquest és sense dubte el més gran desprestigi de la política a dia d'avui, que genera una desafecció creixent entre els ciutadans normals, entre els pagadors d'impostos. 

La col·locació de ximpanzés anomenats a dit en càrrecs públics en contraprestació de favors deguts no fa altra cosa que incrementar el descrèdit de les institucions. Als Estats Units ho estem veient aquests dies -encara amb un cert estupor, malgrat que ja estem curats d'espant-  amb l'anunci de les persones que Donald Trump està anomentant al seu govern: presumptes violadors pederastes, negacionistes del canvi climàtic, multimilionaris guillats, metges totalment contraris a les vacunacions, etc.

Si després del toc d'atenció de Feijóo (un altre inútil, que dissimulava mig bé mentre estava amagat a la "Finis Terra" sense cridar gaire l'atenció, però que quan ha arribat a Madrid ha assolit el seu llindar d'incompetència i l'està ensenyant cada dia) Mazón ha continuat fent com si sentís ploure vol dir que no hi ha res a fer.

Després de trigar dies a destituir les dues impresentables que vam conèixer arran de la DANA, la Consellera de Justícia, la tal Salomés Pradas, que no savia dels missatges E-Alert i la Consellera de Turisme i Industria -sense paraules el tracte als familiars de les víctimes-, Núria Montes (dues descerebrades que han acabat essent el cap de turc per salvar ell el cul), ha nomenat un militar a la reserva com a Vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social. No dubto de la capacitat d'aquest senyor, Francisco José Gan Pampols, tinent general de l'exèrcit de terra i amb un currículum, sobre el paper, intatxable. Però una vegada més nego la major.

Si la tasca més important que s'ha d'assumir al País Valencià els propers anys (segurament uns quants) la "delega" el President a un tercer (per més inri, militar) a què es dedicarà ell a partir d'ara? Quina feina més imortant té?

Potser la d'aprendre a cantar millor (búsquin-lo a YouTube, és excepcional!) o a perfeccionar els dinars a El Ventorro, fent que en comptes de 3 hores en durin 4, i a la sobretaula, mentre es parla de la corrupció i la incompetència dels socialistes es facin adjudicacions de la reconstrucció a dit (una cosa que als del PP se'ls dóna molt bé) a empreses d'empresaris amics, alguns dels quals, com ara s'ha sabut, condemnats per la trama valenciana de l'afer Gürtel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada