De les moltes imatges que tinc gravades al cervell dels meus feliços anys d'adolescència al Palamós de meitats dels anys 80 del segle passat, n'hi ha una que destaca entre d'altres. Desembre del 86. Regata de vela Christmas Race de Palamós. Un parell de participants de "luxe" (de "lujo" hagués dit la meva mare): Cristina de Borbó i Grècia (tercera filla de l'encara -i per no pas gaire temps més- anomenat "emèrit") i la seva cosina Alèxia de Grècia, filla de Constantí II, rei de Grècia, expulsat pels militars grecs i refrendat pel poble grec el 1973.
Jo, aleshores, amb vint anys acabats de fer, em volia menjar al món, i volia ser periodista (una vocació frustrada que arrossegaré mentre visqui). Les dues infantes participaven a la regata internacional -aleshores amb un prestigi infinitament més gran que el que té ara, que ha quedat reduïda a un pràcticament no res testimonial- i el poble de Palamós muntava un envelat al parking de la platja gran perquè cada nit -durant la setmana llarga que durava l'esdeveniment esportiu- els regatistes i els seus equips s'esbargissin ballant i cantant.
Ja aleshores, emmerdat amb Ràdio Palamós i amb amistats perilloses del món de palamosins amb inquietuts antropològiques i periodístiques (en cito alguns però me'n deixo molts.....Manel Sardà, Roger Denoix, Miquel Figueras, Evarist Puig, Sánchez Carcasés, Jaume Taulé, Narcís Seras....) vaig coincidir a l'envelat una d'aquelles nits d'homenatge als regatistes amb en Miquel Figueras, que corria pel poble a totes hores amb la càmera fotogràfica (analògica, per descomptat, en aquells dies) que l'acompanyava com un annex del seu cos. Després va canviar càmara de fotos per càmara de televisió, però això ja és tota una altra història.
En Miquel -jo al seu costat- estava fent fotos de ses dues alteses reals mentre ballaven a cor que vols i en un tres i no res, com sorgits de la penombra, van aparèixer tres individus amb talla d'armari d'IKEA habillats amb vestit negre, camisa blanca i corbata negra que li van prendre la càmara d'una revolada i li van arrabassar el carret i el van velar davant nostre. Vaig viure aquell acte de censura en rigorós directe a dos pams de la meva cara i confesso que ara, en reviure-ho, encara m'impressiona.
Un dels goril·les va proferir, a mode de justificació, però sense esforçar-s'hi massa, que "sus altezas tienen derecho a la intimidad, esto es una fiesta privada". Ras i curt.
Tot això ho explico i ve a col·lació perquè m'hi ha fet pensar la profussió de notícies de premsa de les que la monarquia borbònica espanyola, corrupta de cap a peus, està generant aquests dies arran de les revelacions que van sortint de les escandaloses corruptel·les de l'emèrit.
Hi va haver un temps en que hi havia un pacte no escrit entre premsa i "establishment" en virtud del qual totes les infidelitats del borbó emèrit, totes les irregularitats, totes les corruptel·les, eren silenciades de forma sistemàtica per part de la premsa i els governants amb l'aquiescència implícita o explícita de tothom, del poble ras. En un altre nivell, i encara que la comparació sigui cruel, podríem comparar-ho amb la població alemanya i les autoritats del moment durant la Segona Guerra: tothom sabia dels forns crematoris i la "solució final" però es girava la cara cap a un altre cantó -fins i tot el Papa Pius XII-.
I aquest és el gran canvi. Ara s'ha obert la veda. L'ha obert la premsa de Madrid (després que ho fés la premsa internacional), la de la "caverna". Avui tots els mitjans, fins i tot els més afins al règim en parlen. Suposo que hi ha dos factors que hi contribueixen de forma significativa:
- Amagar sota la catifa tota la merda i una defraudació fiscal tan flagrant com l'associada a la monarquia saudita i Corina Larsen és avui tan impossible com negar la realitat de la pandèmia de Coronavirus.
- Excomunicant el pare i sacrificant-lo es pot salvar -pressumptament- el fill, la seva dignitat, la monarquia borbònica i per extensió el status quo.
Res ja mai més no serà igual pel que fa a la monarquia borbònica. Potser el "establishment" salvarà la institució "por la cuenta que les trae", per a preservar prebendes i privilegis, però això s'acaba, com el règim d'en Donald Trump. Com es va acabar acabant en Millet, en Montull, els Pujol, els Alavedra, els Correa, els Bárcenas. No serà ni la justícia ni el parlament espanyols que condemnaran el borbó corrupte, serà la justícia internacional, probablement la suïssa, però les repercussions seran mundials i el mal anonemat emèrit acabarà els seus dies repudiat per tothom, expulsat d'Espanya (m'hi jugo un pèsol, possiblement a la República Dominicana) i sol com un mussol.
Veure aquests dies el borbó fill ("lo niego todo, yo no sabía nada", que no es creu ni la meva gossa Ona) i la periodista divorciada corrent les Espanyes amb les càmares del telediario seguna edición seguint-los en actitud hagiogràfica, fent el paper de la trista figura, saludant a tort i a dret als -pocs- plebeis amb mascareta que els aplaudeixen, em produeix un sentiment a cavall entre el fàstic, la ràbia, la tristesa i la pena.
Símbol inequívoc que cap de les filles d'aquest parell, encara que parlin molt bé el català a la intimitat- no seran reines d'Espanya, perquè la -segura- desaparació de la monarquia és, hores d'ara una realitat incontestable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada