Perplexitat i desconcert

Aquesta entrada de blog me la va "robar" en Santi Vila en un article a "La Vanguardia" de dimecres 30 de Juliol que portava per títol "Necessito vacances ja!". Veritablement el títol és "cutre bananero" i molt personal, la qual cosa cal considerar seriosament quan hom és articulista d'un diari com "La Vanguardia" (o "El País", o el que sigui). Més enllà d'això, el contingut del seu article és excel·lent en el fons i en la forma. 

Em recordo particularment d'en Santi Vila no només perquè és de Girona província (de "casa"), sinó perquè quan al meu fill Adrià la Generalitat li van atorgar un premi a l'excel·lència per haver estat entre els 400 que van treure millors notes a la Selectivitat del 2017, qui li va lliurar el guardó va ser en Santi Vila en persona. A la seva dreta, el -aleshores- president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però, per pura casualitat, el guardó li va lliurar en Vila. Una escena per recordar. En Vila va parlar en aquell lliurament de guardons a l'excel.lència i el recordo particularment encertat, gens sectari, neutral, reflexiu, com anticipant la tempesta que després es desfermaria (lliurament de guardons al Juny de 2017) amb el Referèndum i que ens marcaria a tots plegats per sempre més.

El meu bon amic Manel Domínguez m'envia per WhatsApp l'article d'en Vila a "La Vanguardia" i me'n demana l'opinió i li responc ras i curt, més o menys: "En Vila m'ha robat l'article que volia publicar al meu blog ahir". Perquè és rigurosament cert. En Vila se'm va avançar perquè tinc problemes amb l'internet a Sant Antoni de Calonge, on se suposa que estic passant una setmana de vacances.

El seu "Necessito vacances" per a mi és "Perplexitat i desconcert", i aquest és el nus gordià de la qüestió. Estem d'acord en un cent per cent. En Vila, en Manel i jo, i m'atreviria a dir, centenars de milers més de catalanes i catalans.

Estic d'acord en que no tenim govern (algú amb dos dits de seny, repeteixo, dos dits de seny, en dubta?). Estic d'acord en que el poeta, demagog, filòsof, nacionalista ranci Torra s'ha begut l'enteniment (ja fa molt temps, però aquests darrers dies la descomposició neuronal ha assolit uns nivells exasperants: ha fet seva la màxima "quant pitjor, millor") però fins a uns extrems que al ciutadà del carrer li costa d'entendre (o al menys això és el que a mi em sembla, el que el cor em diu). Perquè al capdevall, també estic d'acord en que Catalunya és molt més que un govern que ningú no va escollir a les urnes.

Estic desconcertat i perplexe perquè se'm va dir (Trio Calavera i President Torra, pels lectors fidels) que quan "nosaltres" gestionéssim la pandèmia després d'acabat l'estat d'alarma estaríem com en el paradís terrenal d'Adam i Eva. I això no ha estat així, més aviat al contrari.

Estic desconcertat i perplexe perquè no em sembla bé que el govern de la Generalitat (que no em representa) escridassi i reprengui el Bisbat de Barcelona (que tampoc em representa, però que respecto) hagi dit el que ha dit en contra del Bisbe Omella per haver celebrat  -amb totes les mesures de seguretat- una missa en memòria de les víctimes de la Covid 19 -només 150 persones a la Sagrada Família i en Torra en fa una qüestió de desobediència i política-. Però ningú no ha fet res fins ara per a preservar la salut pública de "botellones" i festes nocturnes en el que les mesures de seguretat és passen pel folre dels collons.

Estic desconcertat i perplexe pel malament que s'ha gestionat tot plegat: el retard en el confinament de Lleida, la manca de planificació pel que fa els temporers, les excuses barates de manca de competències, la improvisació, el desconcert, el caos, el ara mateix és blanc (quan tothom sap que es negre i que demà canviaran d'opinió per dir que és negre) i passades unes hores canviem d'opinió.

Estic desconcertat i perplexe perquè no sé que he de fer, més enllà de preservar el sentit comú. No sé si puc anar a un concert amb totes les mesures de seguretat (i que s'anuncia a tots els mitjans però que la Generalitat desaconsella), però sí que sé que puc anar a un bar on em trobaré dotzenes d'energúmens que no respecten ni distància de seguretat ni òsties en vinagre.

Estic desconcertat perquè no podem fer reunions de més de 10 però aquesta setmana a les platges de Sant Antoni de Calonge m'he hagut de barallar perquè em respectin a la sorra els dos metres.

Estic desconcertat i perplexe perquè malgrat que pago molts impostos (amb orgull i sense recança), em sento ignominiosament maltractat, com a ciutadà i com a contribuent.