Els talls a l'avinguda Meridiana

Aquesta setmana passada va ser notícia en premsa, en ràdio i en televisió els més de 110 dies consecutius de talls a l'Avinguda Meridiana per part de manifestants pro-independència que protestes per la sentència del Procés, i els informes de la Guàrdia Urbana i l'Ajuntament de Barcelona adreçats a la Generalitat (Departament d'Interior), suggerint un trasllat de la protesta al Passeig Fabra i Puig, al costat de la Meridiana, però sense provocar les afectacions de trànsit que provoquen els talls a una artèria clau per a les entrades i sortides a la ciutat de Barcelona pel Nord.

Fixem-nos que l'Ajuntament no demana prohibir res, no sigués que les del llaç groc es posessin nerviosos i cavernícoles. Només de traslladar a una altra zona que senzillament no toqui els pebrots (perdonin la vulgaritat) de moltíssims innocents.

Jo, fa dos dissabtes, absolutament aliè a la moguda dels talls, venia tot cofoi de passar un dia magnífic a Barcelona, amb visita a la Sagrada Família i espectacle del Mago Pop inclosos (per cert, paga molt la pena malgrat ser exageradament car), quan em vaig trobar amb l'embús generat pel tall i les desviacions corresponents, monitoritzades, amb resignació i dil·ligència, per part de la Guàrida Urbana.

Conclusió: em van aixafar el fi de festa. Vam estar més d'una hora i mitja per a fer el tram Carrer València-AP7, un recorregut que un dissabte a la nit es fa en exactament 10 minuts.

I...volen que els ho digui clar? Doncs com s'imaginen els meus estimats lectors, vaig recordar-me dels progenitors  (tant pares com mares, sense distinció de sexe) dels dos-cents simpàtics i demòcrates ciutadans (uns patriotes de socarrel) que, en exercici d'uns drets inalienables conculquen els drets -també inalienables- de moooooooooooooooooooooolts altres ciutadans, certament molts més de dos-cents patriotes independentistes, em van putejar la tornada a Girona.

No seré jo qui renegui de les protestes per una justícia espanyola que no ha fet justícia en el cas del Judici al Procés. És una situació fàctica que clama al cel, i molts ciutadans de Catalunya (i de la resta d'Espanya), siguin o no siguin simpatitzants amb el Procés  -com jo mateix- hi estan en total descacord, però això no treu que la resta de ciutadans no en tenim cap culpa.

Ho he escrit en aquest blog més d'una vegada. Aquests patriotes de primera fornada haurien d'anar a tallar l'A-2 a l'alçada de Guadalajara, o sense haver d'anat tant lluny, a Saragossa. Perquè de fet, la Justícia que ha condemnat els presos polítics és més aviat d'allà que no pas d'aquí. 

Els primers cops de porra de la policía nacional segur que, sense abaixar l'estat d'ànim dels patriotes, els provocaria un cert dolor a les costelles, a les espatlles i a les cames. I llavors, per pura prescripció facultativa, s'haurien de quedar a fer repòs uns quants dies a casa (o a l'hospital) i ja no podrien fardar d'havet tallat l'AP-2 a l'alçada de Saragossa durant 110 dies seguits.