La portada d'avui de "La Vanguardia" afirmava amb contundència que malgrat les baixes d'agunes empreses, no hi havia cap dubte sobre la celebració del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil. Declaracions de presidència de la Generalitat i de Puigneró, Conseller de Polítiques Digitals i Administració Territorial, ho afirmaven amb contundència. "Ningú no ens inocularà el virus de la por" deia als mitjans el Conseller.
Doncs jo em jugo el pèsol que es jugava en Quim Maria Puyal en molts partits del Barça que el Congrés es posposarà (possible) o es cancel·larà fins l'any vinent (molt probable).
En un món globalitzat on les notícies del matí ja són -malhauradament- obsoletes al vespre, la portada de demà de "La Vanguardia", disponible ja avui vespre a l'edició digital, quan escric aquesta entrada, diu: "Facebook i Cisco se sumen a la llista de baixes del Mobile pel Coronavirus. El degoteig de cancel·lacions obliga l'organització a plantejar-se si manté l'esdeveniment".
És més que evident que no el mantindran.
Si amb la baixa d'Ericsson i Sony, el Mobile perdia aproximadament un 10% de l'espai d'exposició, amb les baixes addicionals de les darreres 48 hores la pèrdua d'espais deu representar gairebé el 40%,
Al Madrit (concepte) del mitjans cavernaris i cavernícoles es freguen les mans i ja donen per fet que el congrés s'haurà de cancel·lar. Ja se sap que els mesquins s'alegren de les desgràcies dels altres, i quan més miopia de curt termini, més felicitat. D'aquests però no cal fer-ne cas. La indiferència és la millor estratègia.
A mi, però, el que més m'emprenya de tot plegat és la improvisació barrejada amb la faxenderia dels nostres representants polítics. Jo per exemple, tinc un congrés a Suècia el mes d'abril i fa tres setmanes l'organització ja va advertir d'una possible cancel·lació de l'esdeveniment en funció de l'evolució de la pandèmia. Extrema prudència escandinava? Segurament sí, però com a mínim no hi ha improvisació.
A casa nostra, en un congrés privat organitzat fonamentalment per una empresa privada (amb molt suport de les administracions, cert, però en definitiva un esdeveniment privat), els polítics es creuen amb el dret de postular només per sortir als mitjans.
Si en un exercici d'empatia em poso a la pell dels organitzadors, arricar els èxits d'edicions passades i trobar-se a finals de febrer amb un Congrés amb les sales buides i totes les empreses de referència absents és una veritable estupidesa, si no una temeritat. Entenc que hi ha molts diners en joc, però en casos de "Force Majeure" els contractes estipulen les regles i les compensacions.
Repeteixo i acabo. No hi haurà Congrés. Diguin el que diguin els polítics. I m'encantaria estar equivocat.
A mi, però, el que més m'emprenya de tot plegat és la improvisació barrejada amb la faxenderia dels nostres representants polítics. Jo per exemple, tinc un congrés a Suècia el mes d'abril i fa tres setmanes l'organització ja va advertir d'una possible cancel·lació de l'esdeveniment en funció de l'evolució de la pandèmia. Extrema prudència escandinava? Segurament sí, però com a mínim no hi ha improvisació.
A casa nostra, en un congrés privat organitzat fonamentalment per una empresa privada (amb molt suport de les administracions, cert, però en definitiva un esdeveniment privat), els polítics es creuen amb el dret de postular només per sortir als mitjans.
Si en un exercici d'empatia em poso a la pell dels organitzadors, arricar els èxits d'edicions passades i trobar-se a finals de febrer amb un Congrés amb les sales buides i totes les empreses de referència absents és una veritable estupidesa, si no una temeritat. Entenc que hi ha molts diners en joc, però en casos de "Force Majeure" els contractes estipulen les regles i les compensacions.
Repeteixo i acabo. No hi haurà Congrés. Diguin el que diguin els polítics. I m'encantaria estar equivocat.
Ho sabrem aviat...Segur que no t'equivoques.
ResponElimina