La por és una de les emocions més potents que al llarg i ample de la història ha generat el cervell de l'ésser viu (no només els Sapiens Sapiens, sinó també de tots els mamífers) i que segurament més ha contribuït més a la supervivència de les espècies.
Algunes de les invencions més pernicioses de l'ésser humà, com ara les religions, han basat bona part de la seva justificació, existència i supervivència durant centenars o milers d'anys precisament en el fenòmen de la por, en una reacció causa efecte que ha tingut molt callades, devotes i obedients a masses ingents de ciudadans basant-se en el principi de la por: "si no et portes bé, aniràs a l'infern i cremaràs pels segles dels segles a les calderes d'en Pere Botero", "si tens sexe abans del matrimoni seràs condemnat/ada per sempre més". I un llarg etcètera de pors atàviques i irracionals. Però així sóm els humans, crèduls per natura.
La por (a la mort, al dolor, a la humiliació, a allò desconegut, al patiment, a la pèrdua) és doncs un sentiment molt poderós que, a més a més, ha estat alimentat pels poders fàctics i coercitius, com a més significatius, les tres "E"(Estat, Església, Exèrcit) durant moltíssims anys. L'altra, és la J, de Jústícia (???).
Encara que a l'actualitat el panorama ha millorat lleugerament (ja ningú o gairebé ningú no es creu ni l'Estat ni l'Església, però la Justicia segueix subjugant els ciudadana i Espanya n'és un cas palmari), la por continua ben impregnada a la nostra cultura (en particular a la judeo-cristiana, imperant al món occidental).
Aquesta, i no cap altra (adalids de la teoria de la conspiració: no teniu cap mena de raó) ha estat l'única raó per la qual s'ha cancel·lat el Mobile World Congress. Ningú, ni un sol directiu de cap gran multinacional de les telecomunicacions, ha volgut arriscar-se a que "passés alguna cosa"; a que cap dels seus treballadors acabés contaminat pel Coronavirus.
I aquest mateix motiu és el que ha fet que IKEA cancel·lés el seu congrés anual del mes d'abril a Suècia (jo m'hauré de menjar amb patates frigides els bitllets d'avió) o que a la Marató de Tòkio, amb 38.000 inscrits, l'organització només deixi finalment participar-hi (a porta tancada) als 200 esportistes d'el·lit inscrits.
Ja des d'ara els mitjans de comunicació de tot el món, però sobre tot els Japonesos, estan parlant massa dels Jocs Olímpics de Tòkio. Amb el "Mobile" de Barcelona va passar el mateix. La premsa en va començar a parlar (massa), per a explicar i garantir que el Congrés tindria lloc "malgrat el Coronavirus", ja que "hi havia totes les garanties".... Amb els Jocs de Tòkio del mes de Juliol està començant a passar el mateix. I aquí hi juga un altre factor molt potent: el tarannà japonès. Els nipons no estan de punyetes. Ningú no es vol arriscar a fer el ridícul amb uns Jocs "contaminats". Ja el van fer prou, el ridícul, amb la fugida del Japó, amagat dins un bagul, de l'ex-president de Nissan, en Carlos Ghosn. El sentiment d´humiliació i culpa està molt arrelat a la cultura japonesa, i això pot ser-ne un factor determinant.
La veritat de les veritats és que el virus està lluny de ser controlat. I que aquesta realitat està afectant ja els lliuraments de mercaderies que venen de la fàbrica del món (a la nostra empresa ja ens està començant a afectar), i que si això no dóna un tomb espectacular en els propers 30 dies, els Jocs Olímpics de Tòkio perillen més que la solvència de l'ex comissari Villarejo.
Una vegada més, m'agradaria estar equivocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada