El títol de l'entrada del blog d'avui és literalment veritat encara que sembli una broma. A Les Preses, 1.763 habitants i una farmàcia, el farmacèutic ha hagut de penjar un rètol a la porta de l'entrada anunciant que ha acabat les màscares.
Conclusió d'urgencia: ens hem begut l'enteniment. Literalment hem embogit. Els mitjans de comunicació despleguen un missatge de pretesa objectivitat informativa invocant el seu vessant de servei públic però no fan altra cosa que generar alarma social (en Basté fa tres dies que fa el seu "Davantal de les vuit" parlant del maleït coronavirus).
Els editorials dels noticiaris a les cadenes de televisió i de ràdio no fan més que posar llenya al foc. Estic subscrit als flaixos informatius de l'Ara i La Vanguardia, i des de fa dies que cada dos per tres emeten un nou flash informatiu per cada nou cas de coronavirus que es detecta a la Península. Una vergonya que algú hauria d'explicar.
I el més greu, la immensa majoria de Sapiens Sapiens s'ho creuen de forma cega i acrítica, i s'acolloneixen ("em pot passar a mi"). La semana vinent tenia dos dies de treball amb lituans que han suspès el viatge a Barcelona "pel coronavirus". A la fàbrica on treballem (en un edifici on coexistim tres empreses diferents), els arrendadors em van enviar una nota escrita ahir demanant que els confirmés per escrit si algun dels nostres treballadors havia estat a les províncies del nord d'Itàlia afectades pel coronavirus les dues setmanes anteriors. I en cas afirmatiu se'm demanava que obligués als eventuals "empestats" a quedar confinats catorze dies a casa seva.
Repeteixo: hem embogit. La por, i en la seva expressió més extrema, el pànic, són el veritable coronavius, que és transmet de forma molt més ràpida, és terriblement més contagiós i té conseqüències de magnituts encara desconegudes a dia d'avui. Irracionalitat en estat pur. Només a Catalunya han mort de grip "ordinària" 40 persones durant aquesta temporada i no ha passat res. Perquè passa cada any i perquè entre dins els paràmetres de la més absoluta normalitat.
Però amb aquesta crisi -no gaire diferent de les dels Zica, Èbola o SARS de fa pocs anys, quatre dies, de fet- segurament per l'inci del focus a la Xina, la fàbrica del món, les implicacions econòmiques -reals o potentials- han fet més mal que una pedregada en temps de collita. Les borses mundials han caigut avui un 4% de promig (i les caigudes ja fa alguns dies que duren) i ja hi ha experts que vaticinen una caiguda del PIB mundial durant 2020 a l'alçada d'un 2,5%, que és una veritable barbaritat. Però el cert és que la repercussió econòmina és ben real i ja s'està començant a notar. Els vols comercials, el comerç mundial, el turisme, en un món cada vegada més intercomunicat s'han ralentit de forma ben visible el darrer mes. Les caigudes de passatgers en els vols comercials des de i cap a Àsia han estat espectaculars, d'entre un 50% i un 75%.
Ara bé, això també ha generat una notícia positiva que, a més a més, fa pensar (cosa que avui dia costa molt): la disminució de les emissions de CO2 i del consum de carbó (totes generades a la Xina) s'han fet notar a escala planetària. Aquest mes, el món és un ecosistema una mica menys contaminat i més habitable que fa només un mes. Tots sabem que pel be de l'equilibri mundial l'aturada de la Xina és insostenible, però pel que fa a la sostenibilitat i la salut medioambiental del Planeta el coronavirus xinèss ha estat com una mena de bé de Déu.
Potser no acabarem amb el Planeta però el nivell de profil·laxi dels que s'hi quedin serà tan alt que viure serà avorrit de nasoos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada