Canvis i caos mundial

Diu l'horòscop xinès que l'any 2020, Any de la Rata, en el seu calendari, és un any de canvis profunds. De fet, la darrera vegada que va ser l'Any de la Rata (1960) hi va haver un esclat d'independències a països africans...

No crec en absolut en els horòscops, però si una cosa podem afirmar amb contundència és que l'horòscop l'ha encertat de ple en el començament de l'Any Nou Xinès. 

D'entrada el Regne Unit, en una decisió que serà analitzada i formarà part durant anys i anys als llibres d'història, ha abandonat l'Unió Europea. Veure la retirada de la bandera britànica a Brussel·les em va provocar una tristera profunda, a mig camí entra la incredulitat i la ràbia (per la mentida, la demagògia, el populisme, l'oportunisme....).

Després hem patit l'esclat del Coronavirus al centre de la Xina (no en sabem de la missa la meitat, com em deia ahir el nostre advocat de Shanghai: el govern xinès és especialista en la generació de trolls i mentides...ningú sap de l'abast real de l'extensió de la pandèmia i del número de persones mortes, ni de quan profunda és la crisi...), el futur és encara una mica més fosc. Fa quinze anys que treballo amb empreses xineses, i per descriure-ho de  forma simple però molt explícita, el SARS (Síndrome Aguda Respiratòria Severa) del 2003, és com una mena de joc de parvulari comparat amb la magnitut de la pandèmia que s'està patint a la Xina actualment. 

Les fàbriques havien de reprendre l'activitat després de les vacances de l'Any Nou, el dia 3 de febrer (és a dir, dilluns d'aquesta setmana). Les estimacions actuals situen la reobertura de les empreses, en el millor dels casos, el dilluns 17 de febrer. (i ja es parla del març). Mai s'havia viscut abans una situació similar: fàbriques aturades, centenars de milers, què dic, milions i milions de persones confinades a casa seva sense poder sortir ni tan sols al carrer. La Xina segueix essent, malgrat tots els malgrats, la fàbrica del món, si no es troba de veritat una vacuna  es pot arribar ben aviat a una situació de desabastiment mundial en molts sectors....

I la cirereta del pastís, a l'altra punta del planeta, són els Estats Units de Donald Trump, el "Boris Johnson" de Washington. Com previsible, ha sortit indemne -i reforçat- de la votació del "Impeachment". El discurs de l'estat de la nació, aquesta setmana, ha estat una altra vegada una demostració de força, prepotència, arrogància i xuleria sense precendent. La cara de la Nanci Pelosi, al seu darrere -i el seu gest d'estripar els papers del seu discurs, televisat a tot el món, parlen per si sols-. El pitjor del cas és que Trump tornarà a guanyar les eleccions: l'economia segueix tirant cap amunt i els demòcrates ni tan sols, a aquestes alçades de la nominació, tenen un candidat/a amb possibilitats reals d'enfrontar-se a la "bèstia". El causus demòcrata d'Iowa, no és, de cap de les maneres, un bon pressagi. Tan de bo, Pete Buttigieg, la desconeguda promesa demòcrata de 38 anys, tingui temps de consolidar-se (però francament, no ho crec, i m'agradaria molt estar equivocat).

L'Any de la Rata ens pot costar molt car a tots els habitants del planeta. Al menys, els inicis no són gens prometedors. Això sí, les borses, alienes a les realitats tangibles, continuen pujant sense repòs.