Hi havia fa molt temps un programa a TV3, dels de "prime time" que es deia "Un tomb per la vida" - els que tenen una edat se'n recordaran- en el que crec recordar un capítol (fa molt de temps i potser la memoria em falla) en el que el convidat era Miquel Roca Junyent i en Joaquim Maria Puyal li feia defensar una idea amb tota la passió posible i al cap d'un moment, la contrària amb, si cal, encara més vehemència.
En Roca, és clar, com a gran polític i orador, se'n va sortir de forma brillant. Tot això va a col·lació arran de la "sorpresa" (anunciada) d'un pre-acord entre el PSOE i Unidas Podemos per a formar un govern de coalicció (experiència inèdita a l'Espanya dels darrers quaranta anys).
Home, no em negaran que sobta -al menys a mi- que després de més de 6 mesos perduts enmig de la ficció d'unes negociacions en que el PSOE tenia clar i deixava encara més clar que no tenia ganes de negociar res i menys de cedir ni una espurna (pressions dels barons territorials? de l'"IBEX 35"? com apunten algunes veus autoritzades.. animadversió recíproca entre els dos líders? ....vagi vostè a saber), ara resulta que són capaços de posar-se d'acord i escenificar un pre-acord programàtic per a governar plegats, cedint el PSOE molt més del s'hagués pogut imaginar Iglesias després de les eleccions del 28 d'abril - als cercles capitalins ja es parla de la vice-presidència per a Pablo Iglesias-.
Ja sé que la política és l'art de l'impossible, però a alguna ment privilegiada se li hauria d'haver ocorregut anticipar aquest escenari i considerar que per acabar igual (o pitjor) es podien haver estalviat gairebé 170 milions d'euros de les arques públiques en la convocatòria de noves eleccions, més de mig any de bloqueig institucional, un emprenyament manifest de bona part de la ciutadania (segueixo pensant que és un miracle que la participació només hagi caigut 4 punts) i la irrupció de l'extrema dreta com a tercera força política al parlament espanyol.
"Doctores tiene la iglesia", diu la dita, però em sembla a mi que no cal ser massa intel·ligent per entendre que aquest tipus de comportaments (irresponsables) generen desafecció cap a la classe política, que un dia defensa una idea i l'endemà exactament la contrària -prescindint totalment de l'efecte "hemeroteca"-.
Arriba un moment que als polítics els és igual la crítica dels votants (fins i tot els seus) pels canvis jaqueta o el que puguin dir o pensar els ciutadans. Miopia de curt termini on només compta esgarrapar quotes de poder que els permeti exercir el càrrec quant més temps pitjor.
Tot i aquest anunci però, per a assegurar l'èxit a la investidura i un mínim de governabilitat posterior, encara queda afegir al vaixell bascos, altres partits regionals i comptar amb l'abstenció o bé d'ERC o bé de Ciudadanos. Aquests últims ja han dit que amb ells no comptin (en una cursa sense fre cap al suïcidi col·lectiu), i amb els d'Esquerra, difícilment es podrà pactar res, per tant, el sorprenent pre-acord d'avui es pot quedar en paper mullat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada