La prestigiosa escola de negocis suïssa IMD publica cada any, entre d'altres i mitjançant el seu Centre Mundial de Cometititivitat, un estudi del talent mundial dels treballadors per països, que avalua un gran nombre de paràmetres i entrevista un gran número d'especialistes avaluant aquests factors en un marc segmentat en tres grans blocs: inversió (sobre tot en educació) i desenvolupament, atracció i retenció de talent i disponibilitat de competències.
A favor de IMD cal dir que l'estudi es pot descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web i que és una lectura molt interessant i enriquidora (https://www.imd.org/wcc/world-competitiveness-center-rankings/world-talent-ranking-2019/).
La conclusió principal de l'estudi és que la vella Europa continua essent el "pool" de talent més important del Planeta. Efectivament països europeus ocupen 10 dels 11 primers llocs del rànking, essent les primeres 3 posicions, respectivament per a Suïssa, Dinamarca i Suècia. Només Singapur és cola a la desena posició. Sorprèn doncs que malgrat el declivi industrial i econòmic del vell conteninent, Europa en conjunt és encara la zona del món amb més capacitat de generar i retenir talent humà. Sense dubte una molt bona notícia. També és clar però, que hi ha una gran diferència entre el nord i el sud d'Europa, però això és molt fàcilment comprensible quan s'analitza l'impacte de la inversió en educació i capital humà en una i altra part del continent.
Curiosament, no necessàriament són els països més competitius els més ben posicionats en talent. Els Estats Units, una de les economies més competitives del món ocupa el lloc número 12 i la Xina, Taiwan o el Japó els llocs 20, 42 i 35 respectivament. L'estudi avalua la capacitat de generar i retenir talent a nivell país, i aquí aquestes tres economies continuen encara molt lluny del cim. Només amb sobta però, que els Estats Units, amb els complexes universitaris més potents del món, en particular a Califòrnia (el "cluster" University of California, amb 10 campus que es compten entre les més potents fonts de generació de talent del globus - Berckeley, Davis, UCLA, San Diego, Irvine, etc...-) només ocupi el lloc número 12, però s'entèn quan s'analitzen d'altres factors.
Espanya ocupa un discret lloc número 32, i països com Lituània, Xipre, Portugal, Qatar o Estònia estan per sobre. Baixa un lloc respecte l'any anterior i destaca la caiguda de la despesa pública en educació per estudiant, la disponibilitat de mà d'obra qualificada (en puc donar fe personalment, impossible trobar determinats perfils professionals.....), la motivació dels empleats i les habilitats lingüístiques (aquí Espanya suspèn any rere any).
La fuita de talent de Catalunya i Espanya, ocasionada per molts motius però entre els més importants la falta de sortides professionals, i la poc atractiva remuneració en comparació amb d'altres països és un element que pesa de ben segur en els resultats del rànking. A la nostra família en tinc un exemple ben clar. Una doctora en biomedicina que treballava en recerca sobre càncer de fetge a l'hospital Clínic de Barcelona cobrant una misèria, està des de fa uns mesos treballant amb una beca de recerca a Yokohama, al Japó, amb una dotació econòmica que pràcticament triplica el que cobrava a Barcelona i amb uns mitjans i una protocols de recerca infinitament superiors. D'això jo en dic "fuga de talent", i així ens van les coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada