El farol d'en Pedro Sánchez

Les eleccions generals de demà tenen un pronòstic molt més reservat que cap altra dels darrers anys. Havent vist l'oportunisme del president del govern (trasllat de la tomba del dictador, sentència sobre el Procés, excés de confiança...) i com s'ha desenvolupat la campanya (un horror del que l'única bona notícia és que ha estat curta) tinc pocs o cap dubte que els estrategues socialistes de la Moncloa deuen tenir sentiments que van des  d'estirar-se els cabells fins a encendre ciris a Santa Rita, patrona dels impossibles.

Tinc també pocs dubtes (o cap) que a en Sánchez se li haurà acabat la sort. La convocatòria de noves eleccions situarà el partit socialista, en el millor dels casos amb els mateixos escons que els que va tenir a l'anterior convocatòria electoral, però el més probable és que en perdi. Només cal esperar 24 hores...

D'aquesta campanya semblen desprendre's algunes intuicions que segurament demà es confirmaran:

• Enfonsament sense pal·liatius de Ciudadanos fruit dels errors tant estratègics com tàctics del seu cabdill Rivera. Quan la part més important de la seva estratègia (la que transmeten) és "todo contra el separatismo" i tret d'això no hi ha res més que mantenir la direcció del partit amb mà de ferro, el cataclisme està servit (vegi's el que va succeir amb la Rosa Díaz i Unión del Pueblo y Democracia). Per anar contra Catalunya li ha sortit competència, i la de Vox és més genuïna. La debacle no la salva ni en "Lucas".
• Legitimació d'un partit d'extrema dreta al que les mateixes institucions li han donat joc fins i tot admetent-lo a participar en "el" debat electoral a la televisió pública. Hem sentit el missatge dels energúmens de Vox més clar que en cap ocasió anterior sense que ningú aixequés ni un sol dit. Això mateix va passar a França amb el Front Popular i ara Marine Lepen és una veritable opció política (potser una mica més civilitzada que els nois de les pistoles, però no gaire). Vox pujarà molt gràcies a la feina que prèviament li ha fet l'Albert Rivera. Abascal, en el pitjor dels casos s'acostarà a duplicar el nombre d'escons, i això és un drama amb totes les de la llei.
• Clara recuperació d'Unidas Podemos, amb un missatge absolutamente coherent. L'únic partit d'abast espanyol que defensa el diàleg sense condicions. En Pablo Iglesias i les seus han anat de menys a més. El missatge és el mateix que han vingut defensant des de sempre, entre que els altres "matitzen" en funció del "momentum" i de l'audiència a la que s'acrecen.  Recuperació que nomás vindrà afectada (segur) pel resultat que pugui obtenir el nou partit d'Errejón (que també ha fet una molt bona campanya). 
• Un PP en alça a costa de la debacle pràcticament assegurada de Ciudadanos, al que ha contribuït una imatge de moderació d'en Pablo Casado que poc té a veure amb les darreres eleccions.
• Una tendència a l'alça del vot independentista però que segurament es veurà dispersat per la quasi segura irrupció de la CUP (l'enquesta d'avui del Periódico d'Andorra li dóna entre 3 i 4 escons).

L'escenari post-eleccions, si això es confirma, pot ser encara pitjor del que ja teníem abans de les eleccions, amb molta més fragmentació i amb una extrema dreta amb significativa presència al Parlament Espanyol. Amb una perspectiva tan fosca, li auguro poc recorregut a la possibilitat de diàleg i a la formació de govern. L'estupidesa i el tacticisme en política haurien d'estar molt més castigats que la simple pèrdua de vots.