Darrerament aquesta paraula està més de moda que mai. I aquesta és una mala notícia. Efectivament, la utilització per part d'uns i d'altres del terme "traïdor", també "botifler" en el cas de Catalunya, comporta de forma automàtica la concepció d'una societat dividida en bàndols irreconciliables, fent bona aquella mítica frase del "si no estàs amb mi, estàs contra mi".
No hauríem d'oblidar la història. Tot el passat segle XX ha estat infestat de conflictes generats en la concepció excloent del model de societat que uns i altres volen. A Espanya en tenim una mostra molt dolorosa: un esdeveniment tan luctuós con la Guerra Civil d'Espanya, que va acabar amb pràcticament un milió de morts entre els dos bàndols enfrontats, va gestar-se com a conseqüència d'aquesta divisió en bàndols irreconciliables en els que l'únic diàleg possible era el de les armes.
No vull dir amb això que vegi -ni remotament- una possibilitat real d'enfrontament entre els dos bàndols enfrontats avui tant a Catalunya com a Espanya, però sí que veig un deteriorament del marc de respecte i convivència entre persones que pensen diferent.
Les imatges de la plaça de Sant Jaume després de la proclamació d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona per segona vegada, em van entristir, com a català, però sobre tot com a ciutadà. Els crits i insults que se li van proferir, titllant-la de "traïdora" fan un feble favor a la convivència, i dien molt poc dels que estàn radicalitzats.
Això d'estigmatitzar als catalans entre bons i dolents em provoca una immensa tristesa. I veure com un mediocre com en que ens han posat com a president de la Generalitat (no l'ha votat ningú, ni crec que en una votació un individu com en Torra pogués mai de la seva vida assolir la presidència de la Generalitat) ho estimula amb certa manera, em fa senzillament vergonya. Sóc profundament catalanista, els que em coneixen bé ho saben, però el sectarisme em fa repugnància, i el supremacisme em causa, directament, vòmits.
Amb això no vull dir que la culpa del moment que estem vivint sigui només d'una (minoria, entenc jo) d'independentistes (conec molts independentistes als que Torra els fa senzillament fàstic), ja que de l'altre costat, al pol exactament oposat, hi trobem "salvapàtries" cridaners, xavacans i tan estúpits com en Torra, tipus Santiago Abascal i la seva camarilla de VOX (veure les intervencions de l'Ortega Smith al judici del Procés causava vergonya aliena) o darrerament Albert Rivera i Inés Arrimadas (en la més desenfrenada cursa cap a l'estupidesa i la radicalització que he vist en un polític en molt de temps).
No em cansaré de repetir que als extrems no hi ha la veritat ni el diàleg, només hi ha radicalització, sectarisme i visió esbiaixada de la realitat. Però sembla que la moderació s'ha perdut enmig d'aquest canvi climàtic que ens acabarà matant a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada