Feia setmanes que el Banc Popular estava condemnat. De fet, en pocs anys ha passat de ser un dels bancs més rendibles de la Unió Europea a fer virtualment fallida.
Molts anys de polítiques de creixement equivocades, basades fonamentalment en la cultura del "totxo" (en el país del "totxo"), agreujades per la compra d'un altre cadàver, el Banco Pastor i del manteniment d'actius tòxics (bàsicament préstecs concedits de dubtosa solvència) que en el seu dia l'equip directiu del Popular va decidir no traspassar a l'anomenat "banc dolent", la Sareb , van acabar provocant la necessitat de contínues ampliacions de capital (que fins i tot anunciava en Pau Gasol, jugador de bàsket icona de la publicitat del Popular) que finalment no han pogut contenir l'hemorràgia. El Popular tenia registrats al seu balanç crèdits dubtosos per import de, atenció, més de 37.000 milions d'euros.
Aquesta situació, insisteixo, estava cantada, però el més interessant del que ha acabat passant és que Europa ha actuat com a un tot, i diria que en una actuació ràpida, coordinada, contundent, i, el més important, encertada. És una bona notícia, que no fa altra que confirmar que una altra realitat europea (en tots els sentits òbviament, no només en el financer) seria possible si hi hagués voluntat política (també ho hauria de ser per a salvar vides a la Mediterrània i per donar una sortida digna a la crisi dels refugiats demandants d'asil polític dins les nostres fronteres).
En només un cap de setmana, el Banc Central Europeu i el Mecanisme Únic de Resolució (MUR), una vegada confirmat que el banc estava fallit i que una nova crisi bancària era a punt d'aflorar, han estat capaços d'organitzar una subhasta que ha culminat amb l'adjudicació del Banco Popular al Banco Santander per un euro. Només han calgut 72 hores. Avui a les 7 del matí la Patricia Botín signava la compra.
La gran diferència d'aquesta operació amb d'altres rescats lamentables que s'han viscut a Europa (Xipre, Espanya, Irlanda, Itàlia, Bèlgica) és que, no només ha estat dirigida des de Brussel·les amb una visió molt europea, sinó que a més a més, no ha costat ni un cèntim d'euro de diner públic, i que garanteix els dipòsits i estalvis dels impositors. La contrapartida (natural, d'altra banda), és que els accionistes, bonistes i preferentistes del Banco Popular hauran perdut completament la seva inversió. Segur que els d'"Arriaga Asociados" i similars ja s'estan fregant les mans pensant en les demandes potencials que se'ls ofereixen com a oportunitat.
Europa ha intervingut amb una sola veu, i amb discreció i eficàcia ha solventat un pollastre que els italians no van estar capaços de fer amb Monte dei Paschi, que ha acabat costant una fortuna a l'erari públic, o que no es va fer en el cas de Bankia. En fi, tot això reflexa que una altra manera de fer és possible.
Sense dubte, aquesta actuació pot marcar una pauta especialment per fer front a l'altre pollastre que lentament es va acostant i que hom ha anomenat "Brexit".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada