Mediterràniament

Avui, que és la revetlla de Sant Joan, m'he agafat festa. No és que sigui un gran amant de la festa del solstici d'estiu, però tenia ganes d'agafar-me un cap de setmana de tres dies. I no en sóc un gran amant perquè tinc una particular predisposició negativa envers els petards, coets i pirotècnia casolana en general (altra cosa són els castells de focs artificals organitzats i executats per profeesinals).

El que m'ha fascinat sempre però d'aquest nostre país petit, és aquesta mediterrània capacitat de fer sortir els negocis com bolets. Tres setmanes abans de la revetlla comencem a aflorar del no-res, als marges de carrers, rotondes i carreteres les casetes metàl·liques que venen pirotència d'estar per casa. Són cabanes que no fan més de tres o quatre metres quadrats  Avui he anat a córrer ben d'hora ben d'hora, en el més pur estil guardiolià, des de Sant Antoni de Calonge a la Fosca i de la Fosca a Marina Palamós i des d'allí altra vegada a Sant Antoni. Doncs bé, en aquest recorregut de poc més de vuit kilòmetres, m'he trobat quatre casetes de venda de petards (òbviament tancades).

Aquesta capacitat tan mediterrànea de treure quartos  de sota les pedres, m'ha fet pensar també en el que succeeix al que en èpoques pretèrites era tardor ben entrada i ara -efecte Trump- és estiuet continuat, i que es diu Tot Sants. Quan em vaig instalar a Girona, ara fa vint anys, em va fascinar la primera edició de Fires que vaig viure d'adut per la proliferació extraordinària de llocs de torrar i vendre castanyes. Tots ells, a més a més, regentats per persones d'etnia gitana a les que curiosament, durant la resta de l'any no se'ls veu el pèl ni pel centre de Girona ni pel barri de La Devesa.

I d'aquests exemples en trobaríem molts i molts més. Només cal recordar les fires d'estiu als carrers i places del país, en les que es poden trobar des de joguines usades -els meus dos fills se n'han fet un tip de vendre cotxes de  Scalextric i Clics de Famobil a la fira d'estiu de nens menors de catorze anys a Palamós- fins a antiguitats de tota mena, segells, monedes i xapes de cava (recomano vivament la fira de Girona, a les porxades del carrer Sant Francesc, a tocar de plaça Catalunya).

I és que som un país tan mediterrani i amb tanta imaginació que fins i tot llegia ahir a Vilaweb que és plausible pensar que el mai prou ben ponderat Enric Millo, il·lustre Delegado del Gobierno Central en Barcelona, pugui arribar a ser president de la Generalitat de Catalunya post inhabilitació de Carles Puigdemont, i pugui en virtud d'aquest càrrec i les atribucions que li'n són pròpies, convocar noves eleccions autonòmiques a Catalunya. No és fantàstic? Imaginació i mediterranitat en estat pur!!!