El nou PP a Catalunya

El PP Català ha millorat el seu perfil comunicatiu amb el nou govern del gran Mariano Rajoy, don Mariano, pels amics i col·legues.

L'inefable Maria de los Llanos de Luna, pertinaç perseguidora de banderes i ajuntaments independentistes, i la joiosa Alicia Sánchez-Camacho, alumna avantatjada dels espies de "Método 3", han estat ambdues substituïdes per dos prohoms del diàleg i l'enteniment: Xavier Garcia Albiol i Enric Millo.

I tots dos, en plena inmersió en el joc dels disbarats, sembla que estiguin competint per veure qui la diu més grossa. Fins fa quatre dies, la Llanos de Luna es contentava en aparèixer en públic a les trobades de les Pasqües Militars i mandangues semblants, sempre amb una copa de cava extremeny a la mà però ara que la vice-presidenta a encomanat a Millo l'operativa de l'"operació diàleg", aquest no para de prodigar-se en tots els mitjans de comunicació.

En un presumpte atac de banyes, en Garcia Albiol s'arroga la capacitat de determinar data per a una entrevista entre Puigdemont i Rajoy, "sempre que el primer reunicïi al despropòsit d'un referéndum il·legal". Home, jo pensava que les coses de l'agenda del Gobierno Central eren matèria reservada del delegat del govern, especialmente des que Doña Soraya ha muntat despatx a Catalunya (quin honor!).

Però ja veig que anava errat. És el coordinador del PP a Catalunya el que sembla estar imbuït del poder que des del Centre poderós es delega als indígenes de les colònies. Afirma també Albiol que han de transmetre millor el que el Govern Central fa a Catalunya i per Catalunya. I en això li dóno tota la raó del món: és difícil d'explicar el retard en l'execució de les obres d'urbanització de l'estació de l'AVE a Girona, o la manca d'inversió en infrastructures ferroviàries, o el desastre de Rodalies i la manança crónica en carreteres.

Crec que els dos prohoms conjuntament, com si de Laurel i Hardy es tractés, haurien de convocar una conferència de premsa i explicar-ho conjuntament, amb powerpoints i prezzi. Si ho fessin potser ells mateixos acabarien convencent-se que les mancances de l'Estat a Catalunya no les arregla li la Santíssima Trinitat.