El premi Prudenci Bertrana de 2016 "I ens vam menjar el món" (Columna Edicions), és el primer llibre que acabo el 2017 (en tinc dos més de començats). Xevi Sala, periodista de "El Punt Avui" des de fa una pila d'anys ha escrit una deliciosa novel·la ambientada a l'Estartit, i en paisatges i indrets que tothom que sigui de l'Empordà identificarà ben de pressa, i que els que tenim una edat, gauridem com un autèntic "revival".
El primer que he de dir és que m'ho he passat molt bé llegint-la. És tracta d'una obra relativament curta (259 pàgines sense la cronologia final) estructurada en tres parts que van fent un constant flash-bach entre l'actualitat i els anys en que la base nord-americana de l'Estartit coneguda pel seu acrònim "LORAN", que en realitat significava "Long Range Aid to Navigation Transmission Station" que va estar activa entre 1964 i 1995 (http://www.loran-history.info/estartit/estartit.htm) i que tenia la finalitat, juntament amb les bases de Lampedusa i Kargaburun (Turquia) de guiar vaixells al Meditarrani abans que l'aparició del GPS ho engegés tot a rodar.
Els protagonistes de la novel·la són en Gregori Vilar, "Gori", a la cinquantena, tal vegada l'últim veritable comunista-marxista-leninista de Catalunya, la seva filla Irina de vint-i-cinc (el nom ja ho diu tot), tots dos rebels, àcrates, contestataris i amb una relació pare-filla no dolenta sino pitjor, i un militar nord-americà de nom Elias Barrera educat en la més estricta disciplina militar., fill d'un dels oficials nord-americans que va servir a la base després de llicenciar-se de la guerra del Vietnam, i que es va quedar a viure a l'Estartit quan la base va ser desmantellada.
La història arrenca quan l'Elias assisteix al funeral del seu pare a l'església de L'Estartit, i n'és l'únic assistent, perquè el Gori Vilar, el que havia estat el seu gran amic durant molts anys, va arribar-hi quan la cerimònia era acabada.
La narració succeeix durant molt pocs dies en els que en Gori li va explicant a l'Elias la seva relació amb el seu pare, Kirk Barrera, el "soldat imperial", que segurament va ser l'únic soldat de l'exèrcit nord-americà que volia cremar la bandera del seu país. Durant aquests dies de convivència en Gori i l'Elias, que són l'antítesi sobre valors, ideals i sobre conceptes tals com disciplina i honor, acabaran trabant una amistat que ni ells mateixos sospiten.
El més interessant però és l'habilitat de Sala d'encabir d'una forma que sembla molt natural a la narració personatges com Salvador Dalí, Kirk Douglas, Amanda Lear, Josep Pla, Santiago Carrillo o el "Gitano de la Costa Brava". L'argument és potent, i enganxa ben aviat, fruit d'un treball en el que es nota l'ofici de narrador.
Sala sap mantenir la tensió narrativa creant diverses històries dins la història principal i barrejant de forma impecable realitat i ficció, jugant hàbilment amb episodis històrics, com ara la presència de Kirk Douglas a la Costa Brava o David Lean a Madrid per filmar "Doctor Zhivago" per trenar un argument que enganxa de forma poderosa.
"I ens vam menjar el món" és una novel·la sobre ideals, sobre l'amistat, sobre un món perdut que ja no tornarà. Un llibre totalment recomanable.
El més interessant però és l'habilitat de Sala d'encabir d'una forma que sembla molt natural a la narració personatges com Salvador Dalí, Kirk Douglas, Amanda Lear, Josep Pla, Santiago Carrillo o el "Gitano de la Costa Brava". L'argument és potent, i enganxa ben aviat, fruit d'un treball en el que es nota l'ofici de narrador.
Sala sap mantenir la tensió narrativa creant diverses històries dins la història principal i barrejant de forma impecable realitat i ficció, jugant hàbilment amb episodis històrics, com ara la presència de Kirk Douglas a la Costa Brava o David Lean a Madrid per filmar "Doctor Zhivago" per trenar un argument que enganxa de forma poderosa.
"I ens vam menjar el món" és una novel·la sobre ideals, sobre l'amistat, sobre un món perdut que ja no tornarà. Un llibre totalment recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada