Ara que viatjo amb certa freqüència als Estats Units, en particular a l'Amèrica que va donar la presidència a Donald Trump, els estats del Midwest americà, resulta que en la meva recerca demoscòpica particular, també m'equivocaria de totes totes: arribo a la conclusió ningú no va votar Donald Trump, a l'igual que a Espanya ningú no mira "Gran Hermano" i "La que se avecina".
Dels més o menys 180 milions de votants potencials n'hi va haver aproximadament uns 60 milions que ni tan sols es van registrar i 60 que el van votar. Ara però tothom es queixa, i sembla que tothom es lamenti de la situació. Només posaré un exemple dels acudits que circulen per la xarxa als Estats Units a dos dies del nomenament:
Cada vegada sembla haver-hi menys dubtes que haurà de moderar el seu discurs, quan entengui que un president dels Estats Units no pot fer el que vulgui, si no, que li preguntin a Barak Obama que no va poder complir la seva promesa de tancar la base de Guantánamo ni completar el seu programa de l'Obamacare, entre moltes altres mesures que formaven part del seu programa electoral.
L'espectacle de la roda de premsa de la setmana passada encara és a la retina de molts americans que tenen sentit de la vergonya: la Meryl Streep s'ha convertit en l'heroïna nacional de la resistència intel·ligent. Si la premsa s'autocensurés, Estats Units es podria acabar convertint, de la mà de Trump en una nova Venezuela, i això seria un drama de proporcions col·losals. Per tant no és gens probable que passi.
Hi ha doncs un consens generalitzat (entre aquells que diuen que no el van votar o que no diuen que el van votar, o aquells que miren de fer-se els despistats) que no s'estarà quatre anys a la Casablanca:
o bé resignarà quan entengui que no es pot fer anti-política o entengui que no es pot portar un país com es porten les seves empreses, o bé el faran plegat per la via d'un "impeachment".
De fet al Fòrum de Davos el president de la Xina li ha recordat de forma ben clara que no es poden posar barreres al cel.
Els primers sis mesos seràn molt importants per a poder-se fer una idea de com evolucionarà tot plegat, però mentrestant, a Ohio, amb un 3,9% d'atur i una economia amb plena efervescència tant industrial com de la construcció és pregunten d'on sortirà la mà d'obra per alimentar les fàbriques de cotxes que en Donald Trump pretén que no s'instal·lin a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada