La retirada de l'idioma Castellà del lloc web de la Casa Blanca (https://www.whitehouse.gov), és hores d'ara, una realitat, tot i que algú ho atribuïa a una mena de "globus-sonda" que en vistes de la reacció que ha provocat s'hauria tornat a activar. Doncs no, res de tot això. M'hi acabo de passejar una bona estona i el Castellà brilla per la seva absència. En Donald té el dit posat a l'ull dels Mexicans i aquesta n'és una primera demostració.
Als territoris "patris", he sentit comentaris de tota mena en relació a aquest fet, en particular de la líder in pectore del PSOE, la sultana Susana Díaz, expressant la seva més gran indignació per la retirada del "segon idioma més parlat dels Estats Units" del web oficial del Govern Nord-Americà, o també de la diputada del PP al Parlament Espanyol Andrea Levy, que fuig d'estudi afirmant que alguns ajuntaments catalans tampoc tenen el Castellà al seu web. Perdonin que m'enfoti una mica: he tingut ocasió durant molt de temps de gaudir de la coherència i la neutralitat de la senyora Levi a les tertúlies de RAC1, a Can Basté durant molt de temps, quan encara no era diputada.
Que retirin una llengua d'un lloc web con el de la Casa Blanca dels Estats Units, és, per se, una mala notícia. Que aquesta llengua sigui el Castellà, que és, efectivament la segona llengua més parlada als Estats Units amb més de 45 milions de parlants habituals, és a dir, més d'un 14% de la població, és doncs encara més greu, perquè fins ara el Castellà ha conviscut amb naturalitat als Estats Units als estats i a les ciutats on hi ha més població hispana (Califòrnia, Texas, New Mexico, Florida, New York). Per tant, estic, per una vegada, totalment d'acord amb els comentaris de bona part de la premsa madrilenya i de Susana Díaz o Andrea Levy.
Dit això però, home, si us plau, una mica de seriositat, una espurna de coherència, un mil·ligram de respecte! Apliquem-nos el medicament nosaltres mateixos. Al web del Congrés dels Diputats espanyol (http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso), cap de les altres llengües espanyoles hi té cap representació, això sí, fins aquest vespre és pot accedir a la versió Anglesa, però que hi hagi una versió en Català ni tan sols es planteja, quan el Català és la segona llengua més parlada d'Espanya, amb 9 milions de parlants (persones que el parlen o el saben parlar, entre Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent, i això pel cap baix), que representa gairebé un 20% de la població espanyola.
No només això, els intents d'aconseguir que el Català sigui llengua oficial a la Unió Europea hauràn d'esperar que Andorra es decideixi d'una vegada a demanar l'ingrés, perquè és de tothom conegut que el boicot espanyol a la co-oficialitat del Català a Europa ha estat sistemàticament aplicat fins als límits tant per part del PP com per part del PSOE, essent l'ex-eurodiputat Alejo Vidal-Cuadras, un dels grans defensors de la discriminació del Català. És trist que el Català, que té més parlants que el búlgar, o el txec, o l'eslovac, o el suec, o el danès, o e lituà, o el letó o l'estonià, o el maltès, no tingui veu a la Unió Europea: les llengües sense Estat tenen un problema, tot i que l'Estat Espanyol no ho vulgui reconèixer.
Si ens estripem els vestits i cridem ben fort, d'acord, fem-ho, però mirant-nos el melic primer, no fós cas que algú que sàpiga dels nostres draps bruts es faci un tip de riure en llegir les declaracions de la senyora Susana Díaz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada