Vagi per endavant que estic moralment amb els treballadors de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en aquest afer que els enfronta amb la direcció per la retallada de drets. Penso que són uns professionals com una casa de pagès que fan una feina extraordinària i amb un rigor contrastat.
TV3 i Catalunya Ràdio són les úniques emissores que, amb un pressupost que ha anat minvant de forma dramática els darrers anys continúen fent una programació de molt alt nivell que pot competir amb qualsevol televisió o ràdio privades.
La prova del nou és que TV3 és líder d'audiència (amb les matitzacions que vaig introduir en una altra entrada del blog no fa gaire) ininterrompudament des de fa vint mesos, i cap altre canal de televisió ha estat incapaç de fer-li ombra....fins ara.
Avui és l'enèssim dia de vaga a la Corporació. No he pogut gaudir de Catràdio mentre anava en cotxe (o sigui que he posat RAC1) i no podré veure TV3 aquesta nit, o sigui que acabaré veient qualsevol altre canal. És evident que no deixaré de veure la tele ni escoltar la ràdio. Hi ha d'haver algun mitjà alternatiu de protestar sense perjudicar els usuaris, l'audiència, perquè al capdevall és aquesta la que justifica l'existència d'una estructura pública com la CCRT.
Perquè el perill és que l'usuari, que s'ha trobat perjudicat per un servei públic sense tenir-ne cap culpa (és quan algun col·lectiu emprenyat et talla la Ronda de Dalt i tu i ets al mig), acabi emprenyant-se i canviant de canal o cadena de forma més o menys permanent. Reconec que des de fa dies la meva emissora de ràdio de referència és RAC1, perquè és un producte de tanta qualitat com Catalunya Ràdio però aquests no fan vaga. També reconec que si això dura gaire deixaré de veure TV3 de forma permanent.
Què s'haurà guanyat i qui hi haurà perdut? Ben poca cosa i com sempre, qui surt perjudicat és el ciutadà de carrer, el que veu i escolta la televisió i ràdio públiques. Només cal recordar l'exemple de Canal 9 i la CVRT. Al final, com a conseqüència de molts disbarats i corrupteles, l'emissora pública valenciana ha acabat tancants, i al final no ha passat res. Tothom segueix consumint tele i ràdio, però se n'ha resentit l'usuari i els treballadors, que s'han quedat sense feina.
Si la vaga dura gaire més, esperem que no, auguro un important trasvàs d'audiència cap a d'altres canals i la recuperació, una vegada acabat el conflicte, no serà -ni de bon tros- automàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada