El nou pont sobre el riu Ter a Girona

Escrivia l'any passat sobre criteris d'adjudicació de diner públic a projectes d'infraestructura i posava com a exemple un cas ben conegut a l'entorn gironí: mentre l'ampliació de la carretera nacional II continuava paralitzada per manca de recursos, es començava un nou pont sobre el riu Ter a l'alçada de l'hospital de Girona, el Josep Trueta. Aquest pont ha de conectar el sector "Trueta" amb el barri de Pedret, sense haver de fer una volta considerable, però no és fruit d'una imperiosa necessitat de reordenació del trànsit o d'un colapse a la resta de ponts que travessen el riu Ter. És a dir, sense aquest pont viuríem igual.

Deia aleshores que trobava que aquest pont era un error (des d'un punt de vista d'assignació de prelació de prioritats en l'execució d'obra pública en un entorn de crisi econmica i recursos públics molt escassos) i que tenia aspecte de malbaratament de diner públic (haurà acabant costant gairebé 23 milions d'Euros). El pont està ara en fase molt avançada d'execució (n'adjunto fotografía), i pel ritme al que avancen les obres (hi passo quan faig jogging al menys un parell de cops per semana), calculo que a primers d'estiu estarà totalment acabat (això sí, amb un retard de gairebé dos anys respecte del calendari inicial).

Doncs bé, he de reconèixer que l'obra és molt diferent de com la vaig imaginar. Segueixo considerant que segurament no calia una obra d'aquesta magnitut, o al menys que no calia precisament ara, però cal dir que l'aspecte de l'obra és excepcionalment bo.

El reconeixement ve més aviat pel vessant de "monument" que tindrà aquest pont i que com a tal contribuirà a dignificar la ciutat i passarà a incrementar el seu catàleg de patrimoni arquitectònic, que no pas pel seu component de contribució  a la reordenació del trànsit al sector Pedret de Girona.

En desconec els detalls i l'arquitecte però aquest pont està cridat a ser un dels elements distintius d'enginyeria de Girona. En la seva part central està aguantat per dos tirants que convergeixen en una sola peça, la qual cosa li dóna un aspecte absolutament singular. De vegades és altament saludable haver de rectificar. Aquest cas és una d'aquestes vegades.