El programa d'ahir de La Tribu, el que ella havia creat i que va dirigir i conduir fins que la malaltia li ho va impedir, va ser, no només un extraordinari homenatge a la seva creadora sino a més a més i sobre tot una mostra del seu llegat.
L'edició d'ahir em va causar una emoció profunda, l'escoltava des de l'autopista, tornant de Tarragona i de tant en tant no podia contenir el plor. Era un dia trist, però va ser, per part de totes els persones que presenten el programa ( en Xavi Rossiñol, la Laura Durán, en Xuriguera i en Faixeda) una mostra d'una grandíssima serenor i tristesa continguda, i això ells que treballavem amb ella cada dia.
Van fer un programa alegre, en record de la seva vitalitat. Ni una concessió a la tristesa o al condol. Era com si estiguessin parlant de la Tati i ella es pogués incorporar al programa en qualsevol moment. Per la "Tribu" d'ahir hi va passar tothom que va ser important per la vida professional de la Tati i molts dels seus amics, que, és clar, en molts casos també estaven relacionats amb la feina.
Al programa, en el que els convidats explicaven com la van conèixer i el millor que recordaven d'ella, hi van anar entre d'altres l'Àngel Llàcer (curiosament van ser veïns d'escala durant l'adolescència), en Xavier Solà, primer director de "El suplement" en que la Tatiana va debutar com a becària, en Carles Capdevila, Director de l'Ara, la Sílvia Soler, escriptora, en Félix Riera, director de Catalunya Ràdio, l'Eugeni Sallent, Director de TV3, L'Agustí Esteve, periodista (23/24), l'Albert Om, company de columna a l'Ara els dissabtes, en Toni Soler, amic personal. Tots coincidien, no era forçat, la Tati era especial.
En Xuriguera i en Faixeda hi van posar, com sempre, el toc de displicent humor, fent conya de les situacions en que la Tati els hagués cridat l'atenció o els hagués esbroncat:"Segur que la Tati no aprobaria un programa com aquest", van dir en algun moment, mig en conya mig seriosament.
De la Tati Sisquella a la Tribu, no oblidaré mentre visqui el seu crit de guerra diari en començar el programa: "Això és....La Tribuuuuuuuuu!!!!!". Trobarem a faltar aquell entusiasme tan encomanadís que desprenia optimisme i ganes de viure.
El programa d''ahir va ser una lliçó de ràdio i un grandíssim homenatge a una periodista inmensa i a una gran persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada