diumenge, 9 de febrer del 2014

Faré tot el que tu vulguis. Iolanda Batallé

A la Iolanda Batallé la coneixia fonamentalment en el seu vessant d'editora, que actualment desenvolupa com a directora editorial d'Edicions La Galera. En una ocasió vaig presentar una novel·la al premis de literatura juvenil que convoca la seva editorial. També en coneixia la seva faceta de professora de literatura a l'Ateneu, però no la coneixia com a novel·lista.


"Faré tot el que tu vulguis" és la seva tercera novel·la, i amb la que va guanyar la darrera edició del Premi Prudenci Bertrana. Això em va fer encuriosir i vaig comprar el llibre, perquè és evident que el Prudenci Bertrana no és un premi qualsevol i per això mateix no el guanya algú per casualitat, i si la Iolanda Batallé l'ha guanyat cal d'entrada en respecte envers una fita gens menyspreable.


He llegit la novel·la i com a conclusió he de dir que m'ha agradat. No és un llibre ni apassionant ni la millor novel·la que he llegit darrerament, però és un llibre ben concebut i ben escrit.


"Faré tot el que tu vulguis" va de menys a més. Parteix d'un principi un pèl confòs i certament inversemblament: senyora de quaranta anys feliçment casada (al menys aparenment), s'ho fa amb un desconegut en un avió que els porta de Londres al Carib (o a l'inrevés, perquè això no queda clar).


A partir d'aquí s'inicia un relat que va guanyant en intensitat i en interès conforme la Nora (la senyora de 40 anys) ens va introduint a l'univers de la seva família. Un univers ple de secrets on res és tan senzill ni tan bucòlic com aparenta ni com la protagonista volia creure's.


El fil conductor és la història de dependència que es genera entre la persona que coneix la Nora, en Nacho, un biòleg marí segovià afincat al Maresme que regenta un prostíbul de clase alta.


La Nora, a partir d'aquesta relació entra en un món del tot desconegut que li acaba fent-se descubrir a ella mateixa i li fa trontollar molts dels princípis que ella havia volgut creure sagrats.


Escrita amb una prosa directa i cuidada, amb el punt de provocació necessària però sense caure en cap moment en la vulgaritat o la grolleria, la història va guanyant en intensitat conforme es van descobrint més secrets de l'entorn de la Nora.





 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada