La partida s'està posant interessant. Només veient les notícies d'aquesta semana, sembla clar que al Parlament Espanyol els periodistes estaven més pendents de la foto d'en Mas amb un fons presidit per un fresc del setge de Barcelona al 1714. Em sembla fins i tot una mica malaltís, però en part és bo. Es parla de la Consulta, i això sol vol dir que aquells que menystenien el Procés Sobiranista no els queda més remei que prendre-se'l seriosament. En alguna cosa hem avançat.
El patetisme d'Alicia Sánchez-Camacho anunciant l'apocalipsi i les sancions i la suspensió de l'autonomia catalana fent servir...l'exemple de l'Ultser!!! on van morir en poc més de 20 anys gairebé 4.000 persones és absolutament inaceptable.
Els dirigents del PP estatal haurien de fer callar aquesta persona que per tot bagatge polític té uns llavis siliconats, la fe dels conversos i una gravació de peixeteria al restaurant La Camarga amb una senyora plena de rancúnia contra per la seva parella.
En Rajoy insisteix que no hi ha marge per a res, i en Mas que està disposat a parlar però que la Consulta és irrenunciable.
Sóc òbviament part interessada, perquè defenso la consulta i sóc un ferm partidari del SI-SI, però també intento fer un exercici d'empatia i puc entendre això de consultar als espanyols sobre els potencials efectes de la consulta, però la negació de la consulta per se resulta clàrament incomprensible, fins i tot des d'una perspectiva jurídica (sense ser-ne un expert).
Castella està fent una posició de força, i Catalunya prova de contraargumentar amb idees i fermesa, però la suposada il·legalitat és purament política.
Quina diferència hi ha entre el referèndum sobre l'Estatut de 2010 i un referèndum sobre la consulta? Cap. El nou Estatut aprovat per una majoria del Parlament de Catalunya va ser aprovat pel poble Català en referèndum i posteriorment refrendat pel Parlament Espanyol. I no va ser fins més tard que el PP el va portar al Tribunal Constitucional....
Si una eventual consulta el 9 de novembre donés com a resultat un SI-SI per un 50,5% llavors sí que s'hi hauria d'involucrar a Espanya, perquè les conseqüències de la Consulta SÍ que els afectarien. Costa tant entendre això?
El patetisme d'Alicia Sánchez-Camacho anunciant l'apocalipsi i les sancions i la suspensió de l'autonomia catalana fent servir...l'exemple de l'Ultser!!! on van morir en poc més de 20 anys gairebé 4.000 persones és absolutament inaceptable.
Els dirigents del PP estatal haurien de fer callar aquesta persona que per tot bagatge polític té uns llavis siliconats, la fe dels conversos i una gravació de peixeteria al restaurant La Camarga amb una senyora plena de rancúnia contra per la seva parella.
En Rajoy insisteix que no hi ha marge per a res, i en Mas que està disposat a parlar però que la Consulta és irrenunciable.
Sóc òbviament part interessada, perquè defenso la consulta i sóc un ferm partidari del SI-SI, però també intento fer un exercici d'empatia i puc entendre això de consultar als espanyols sobre els potencials efectes de la consulta, però la negació de la consulta per se resulta clàrament incomprensible, fins i tot des d'una perspectiva jurídica (sense ser-ne un expert).
Castella està fent una posició de força, i Catalunya prova de contraargumentar amb idees i fermesa, però la suposada il·legalitat és purament política.
Quina diferència hi ha entre el referèndum sobre l'Estatut de 2010 i un referèndum sobre la consulta? Cap. El nou Estatut aprovat per una majoria del Parlament de Catalunya va ser aprovat pel poble Català en referèndum i posteriorment refrendat pel Parlament Espanyol. I no va ser fins més tard que el PP el va portar al Tribunal Constitucional....
Si una eventual consulta el 9 de novembre donés com a resultat un SI-SI per un 50,5% llavors sí que s'hi hauria d'involucrar a Espanya, perquè les conseqüències de la Consulta SÍ que els afectarien. Costa tant entendre això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada