Escrivia el darrer dia de l'any passat que el 2012 havia estat un any complicat en tots els àmbits "professional, per un nou repte que va aparèixer a primers d'any i que ha requerit tota la meva atenció; personal, amb la mort del meu pare el 25 d'abril i la buidor que la seva partença ens va deixar a tots els que l'estimem, polític: aquest any haurà estat amb tota probabilitat un dels de més intensitat des de l'adveniment de la democràcia l'any 1975 i de la consolidació de "Reflexions de Taverna" com a projecte personal".
Vist em perspectiva, em sembla evident que com a endeví no serviría pas, perquè això volia anticipar un any 2013 més tranquil. Res més lluny de la veritat. En tots els casos em vaig quedar curt en relació al que haurà estat el 2013 que ara s'acaba. El meu pare hagués coincidit amb mi si hagués viscut aquest any i hagués afirmat sense dubte que 2013 haurà estat políticament, un dels anys més trepidants de la historia política contemporània de Catalunya. També ho ha estat personalment. El nou projecte professional iniciat al 2012 s'ha gairebé consolidat el 2013, però a base de "sang, suor i llàgrimes" i no pas precisament en sentit figurat.
En tots els àmbits ha estat un any intens, de molts esdeveniments, de molts canvis. Han passat tantes coses que sembla que hagi passat molt més d'un any, encara que se'ns hagi escolat de les mans gairebé com un somni.
En política, el 2013 vindrà marcat per sempre més per la consolidació del sobiranisme a Catalunya. la declaració de Catalunya com a subjecte polític a l'inici d'exercici per part d'una majoria del Parlament ja albirava un any mogut. La Via Catalana va ser una explossió de civisme que va fer la volta al món diverses vegades, i l'anunci de pregunta i data per a la consulta va aconseguir repertir-ho. Sense dubte i passi el que passi, el 2014 també serà un any per a no oblidar que caldrà seguir amb molta atenció.
A Espanya les coses han seguit altres camins. Diners negres i papers de comptabilitats B amunt i avall. Impunitat dels banquers. Hegemonia política del PP que s'ha dedicat a legislar a cop de majoria absoluta. Escàndols polítics a Andalusia. Desgavell valencià a tots nivells. Gir cap a la dreta més dura, de fer por.
En economia, hi ha com a mínim un estancament de la crisi. Una certa sensació que com que s'ha arribat tan avall no es pot fer altra cosa que remuntar. Alguns indicadors apunten en aquesta direcció però el gran drama de l'economia espanyola, poc competitiva i amb una bossa d'atur cronificat, continua sense una sortida clara.
Ha estat també l'any en que ha esclatat amb tota la seva intensitat la bombolla elèctrica i el dèficit tarifari. No se sap encara com acabarà la cosa, només és segur que no acabarà bé i que ho acabarem pagant els ciutadans.
En cultura hi ha hagut algunes fites memorables. He llegit algunes novel·les extraordinàries: "Victus", de Sánchez Piñol, 1Q84 i "Balla, balla, balla" de Murakami; he descobert un nou talent de les lletres europees, el suïs Joel Dicker amb "La veritat sobre el cas Harry Quebert". He trobat algunes perles en forma de cantants increïbles com "Acousters", "Passenger" o "Eric Vinaixa". Ens han dit adéu dos grups icones de la música en Català: "Obrint Pas" a València i "Antònia Font" a les Illes.
Des del punt de vista personal no puc dir que no hagin passat coses. He consolidat "Reflexions de Taverna", amb entrades regulars, intentant ser un observador objectiu (que no imparcial) de la realitat política i social més propera. He fet gairebé 150 articles, més entrades que l'any 2012 que ja va ser un any molt prolífic, així que des d'aquest punt de vista estic prou satisfet. He tornat a publicar en format digital, a "Entreescritores.com", "Doble parella" i "La guerra de l'avi".
He tornat a dibuixar i pintar amb regularitat, i això ho he fet en companyia d'en Marc, que en segueix amb assiduïtat i que si persevera esdevindrà un gran dibuixant.
En l'apartat esportiu he culminat la segona participació a la Marató de Barcelona i ho he fet amb un temps molt decent tenint en compte el poc entrenament. I he descobert dos esports als que dedicaré molt temps en els propers anys: el paddle i el pitch & putt.
Finalment els punts foscos: entre feina i viatges no he escrit ni una sola ratlla en tot l'any de les dues novel·les que tinc embastades. Espero poder-m'hi dedicar amb més intensitat el 2014.
En l'apartat esportiu he culminat la segona participació a la Marató de Barcelona i ho he fet amb un temps molt decent tenint en compte el poc entrenament. I he descobert dos esports als que dedicaré molt temps en els propers anys: el paddle i el pitch & putt.
Finalment els punts foscos: entre feina i viatges no he escrit ni una sola ratlla en tot l'any de les dues novel·les que tinc embastades. Espero poder-m'hi dedicar amb més intensitat el 2014.
Molt bona entrada d'any a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada