Fa dies que no escrivia sobre el personatge José Ramon Bauzá, però aquest senyor no pot parar quiet ni un minut. Si no fa tant, arran del tancament, amb nocturnitat i al·levosia de Televisió Valenciana deia que el País Valencià era un dels bancs de prova de l'eufòria recentralitzadora i del gir dretà del PP em deixava el segon banc de proves, segurament tan o més important que el valencià.
Si els valencians del PP estan desmuntant l'autonomia a cop de decret, els amics de Bauzà estan fent d'acadèmia d'experimentació per a l'exterminació de la llengua catalana a Ses Illes.
Temps era temps, quan el PP tenia membres regionals de dretes però civilitzats, cultes i amb un cert respecte pel seu patrimoni cultural. Fins no fa tant de temps, la dreta illenca no tenia cap problema en defensar des del PP que xerrava en Català i que el Català era la llengua de Ses Illes. Sense complexos, sense problemes. Era l'època de Cañellas i d'altres que des del PP van gobernar sense crear problemes allà on no n'hi havien.
Però vet aquí que la dreta neofranquista més radicalitzada pren el relleu del poder i es conjura per a acabar amb tot allò que faci pudor de diferència en general i amb qualsevol espurma que pugui semblar assimilable al Català en particular.
En aquest contexte, en Pepe Ramon té el dubtós privilegi de ser l'únic President de les Balears que ha aconseguit mobilitzar tota la comunitat educativa en contra seva, té també el sant honor de tenir una consellera d'Educació que a l'informe PISA l'anomena informe TREPITJA i té també l'honor de ser l´únic President autonòmic contra el que s'han declarat en vaga de fam.
Però ell, encegat en la creuada espanyolitzadora, fa com si sentís ploure. La setmana passada el Parlament Balear va aprovar la Llei de Símbols. La nova llei de l'avortament és altament regressiva per que suposa de conculcació de drets fonamentals de la dona i per tant és molt més greu; però la Llei Balear de Símbols té una connotació contextual molt pitjor (és franquisme en estat pur!), si bé no atenta directament contra la llibertat de gènere.
La llei de Símbols et diu quines són les banderes que pots utilitzar a la Comunitat Balear i quines no. Se'n recorden de la Llei del LAPAO? Doncs això, en un altre contexte, ve a ser més o menys el mateix.
La cosa té estigmes esquizofrèniques de tant irreal que sembla. És com si es volgués legislar sobre quina és la forma més adequada de mirar cap al sol, sota pena de sanció si es fa d'altra manera. La llei tipifica com a faltes lleu, greu, molt greu… les sancions per no complir de forma immediata la norma de retirar un símbol no oficial, no permès o no autoritzat, fins a 10.000 euros. Donat que hi havia un informe del Consell Consultiu que diu que no es pot coartar la llibertat d’expressió, el govern Bauzá senzillament la reduex, indicant als mallorquins quan i sota quins supòsits poden tenir llibertat d'expressió.
I tot plegat per què? Doncs perquè el símbol de la resistència pacífica dels professors balears contra la imposició d'un trilingüisme sense mitjans ni recursos, ha estat un llaç amb la bandera catalana. L'odi arriba a ser tan profund que pretenen combatre sentiments a cop de llei.
Quant de temps més haurem d'aguantar aquesta barbarie?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada