El que està succeint darrerament al nostre món denota una acceleració extrema de tot de fenòmens molt preocupants.
Les notícies que, arreu del món els porten les catàstrofes generades pel canvi climàtic són ara constants i succeeixen a qualsevol part del món, amb conseqüències cada vegada més letals per als humans.
I com si es tractés d'una nova epidèmia, vivim una eclosió constant de notícies que posen la pell de gallina. Tot el que està relacionat amb la IA, per exemple, no deixa de generar notícies constants d'una disruptivitat mai vista anteriorment. Preocupa la concentració extrema de poder en poques mans per part dels nous oligarques tecnològics nord-americans i dels xinesos (aquests, degudament protegits i amparats per l'aparell de l'estat xinès), preocupa encara més la manca de regulació d'aquesta eina i les notícies gairebé diàries sobre prototipus que es salten els protocols pels que els han programat i actuen pel seu compte atacant sistemes de software i pàgines web. El darrer cas ha saltat a Austràlia aquesta setmana.
És igual o més preocupant la potencial (i en part ja real) la manipulació que els grans grups propietaris de les xarxes socials fan als nostres joves via xarxes socials. Manipulació que s'accentua amb la utilització de les eines de darrera generació que posar a la seva disposició la Intel·ligència Artificial. Només una dada que citava el New York Times la setmana passada: els oligarques tecnològics nord-americans, no deixen que els seus fills menors de 16 anys tinguin accés a les xarxes socials de la seva propietat. Tot un símptoma.
El risc que la intel·ligència artificial crei ciutadans de primera (una ínfima minoria), rics i alliberats, i de segona categoria (una gran majoria), pobres i alienats, és un dels més grans perills que la humanitat afronta en aquests moments, gairebé al mateix nivell que les desigualtats socials, la pobresa extrema i la crisi de l'habitatge.
La situació geopolítica mundial tampoc permer albirar gaire esperances que la Humanitat avanci cap a la direcció correcta. Hi ha un llibre extraordinari, que he citat algunes vegades en aquest Blog, escrit pel gran autor austriac Stefan Zweig, periodista, dramaturg, escriptor i cronista d'una època (finals del Segle XIX i la primera meitat del Segle XX), que es titula "El món d'ahir" en el que retrata amb precisió quirúrgica la situació de pre-guerra de les dues grans compteses mundials. El més preocupant del que ell explica és que practicament ningú no ho va veure a venir. Dos o tres dies abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, estiu de 1914, la gent amb més diners de mitja Europa era de vacances als seus llocs de costum, i al cap de molts pocs dies, austríacs, alemanys, italians, francesos, belgues es mataven sense cap mena de consideració. El mateix va passar abans de l'adveniment de la Segona Guerra Mundial: Neville Chamberlain no va voler veure el perill que representava Adolf Hitler, i fins i tot va signar un pacte amb Hitler el Setembre de 1938 que de facto lliurava la regió dels Sudets (antigua Txecoslovàquia) al dictador. Stepan Zweig, que era jueu, no va poder suportar tan de patiment. Es va exiliar al Brasil i va acabar suïcidant-se el 1942 juntament amb la seva dona.
Estem en un moment d'una criticitat més gran del que molts semblen voler veure. La guerra d'Ucraïna continua de forma totalment impune per a Putin. Els nord-americans són incapaços de guanyar la guerra als Iranians. Els drons russos (i avui mateix ja avions) violen de forma constant i provocadora l'espai aeri europeu. Els xinesos, que fan la guerra pel seu compte, veuen amb satisfacció com els americans estan quedant-se sense reserves de municions estratègiques. La manca d'un lideratge moral per part de la Unió Europea. Les crisis humanitàries a Gaza (que continuen amb la total impunitat dels soldats de Netanyahu), a Sudan del Sud, al Iemen...La corrupció política que sembla no tenir final. Els escàndols del capitalisme salvatge i dels fons voltors...
Tot plegat no fa tenir gaire motius per l'optimisme. Potser el fet que sigui als Estats Units aquests dies hi contribueix una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada